1989. 16è Congrés de Lleida d’ERC, camí cap a la indendència

Certament, el viratge de l’ERC cap a posicions independentistes iniciat a finals de 1986 viuria encara un cert compàs d’espera, car fins al 16è Congrés celebrat a Lleida el 18 i 19 de novembre de 1989 que portarà a la secretaria general a Àngel Colom i amb ell els principals impulsors d’aquesta nova estratègia com Josep Lluís Carod Rovira i Heribert Barrera, l’organització republicana patí una important batalla interna per desbancar les velles posicions del conegut com a sector liberal encapçalat per Joan Hortalà.

A manca de la modificació dels estatuts del partit i d’una nova declaració ideològica en aquesta direcció, el canvi apuntat al Congrés de Lleida fou realment només d’intencions, tot i que com demostra l’arribada de militants procedents d’altres experiències orgàniques, com l’ENE, la Crida, el Front Nacional o el mateix MDT, i la seva extensió més enllà del Principat, iniciada a les Illes el 1987 i que continuarà a la Catalunya Nord, el 1990, i al País Valencià, un any després, convertiran l’Esquerra Republicana en la referència principal d’un independentisme, sens dubte, més moderat però que recollirà bona part del treball d’aglutinament realitzat per altres grups més radicals durant els anys vuitanta, des d’una inequívoca vocació institucional, democràtica, no violenta i d’adaptació a una nova situació en la qual el desplegament d’un fenomen d’interrelació com el procés d’unitat europea, especialment amb posterioritat al tractat de Maastricht de 1992, relativitzava el concepte mateix d’independència i reforçava els aspectes, potser més formals, d’un terme com el de sobirania.

cll - tll - erc - roda de premsa UCE
Roda de premsa a la UCE, on militants de TLL feien el pas cap a ERC

Aquesta nova línia, que per la quantitat d’esmenes presentades a la ponència oficial no va poder ser ratificada estatutàriament al següent congrés celebrat a Barcelona el 15 de desembre de 1991, atraurà igualment una bona part de la militància de Terra Lliure.

Així, producte de les gestions portades a terme per Àngel Colom que s’havien iniciat ja a finals de 1988, el juny de 1991 Pere Bascompte, dirigent de l’organització armada refugiat a la Catalunya Nord des de 1983, realitzà una sèrie de declaracions on plantejava la necessitat d’una treva indefinida de Terra Lliure i la integració a l’ERC del sector més proper a Catalunya Lliure. El 13 de juliol següent aquestes iniciatives es concretaran amb la signatura d’un document on una part de l’organització armada anunciava la seva dissolució i alguns dirigents de la plataforma política, com Josep Aixalà o Jordi Vera, el seu ingrés a la formació republicana.

Malgrat les nombrosos mostres de disconformitat i desautorització provinents de Catalunya Lliure, el MDT, els CSPC o l’altre sector de Terra Lliure, i les acusacions de liquidacionisme llançades al juliol, a l’acte del Pi de les Tres Branques, com al Fossar de les Moreres durant l’onze de setembre d’aquell any contra Àngel Colom i tots aquests militants, el procés d’aplegament dins l’ERC d’una bona part de l’independentisme més radical, i que viurà encara altres capítols més desagradables per la via de la reinserció i la detenció de militants com les produïdes arran de l’arrest de Jordi Vera el desembre de 1992, esdevindrà imparable. I els bons resultats electorals obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya del 15 de març de 1992 per la formació republicana, amb gairebé el doble del nombre de vots i onze escons, que la convertien en la tercera força política del Principat, contribuiran a consolidar la decidida aposta d’ERC per la via independentista.