1918. Comitè Nacional Català de París

Totes les reunions celebrades a París, per part de les potències vencedores va fer que s’intensifiqués la campanya que els catalans necessitaven per a fer-se el plet nacional.

La complicitat d’una banda pel diputat per Prada de Conflent, i gerent del diari l’Independent de Perpinyà, Emmanuel Brousse, que ja s’havia distingit per la vinculació al catalanisme, amb les seves nombroses visites a Barcelona, durant la Primera Guerra Mundial.

El Comitè Pro-Catalunya, encapçalat per Vicenç Albert Ballester, s’havia coordinat amb les iniciatives portades a terme pel Comitè Nacional Català de París. Aquesta última entitat, formada per dos voluntaris catalans a la Gran Guerra, Daniel Domingo Montserrat i Melcior Ferrer, i pel doctor Montañà, que n’esdevingué president. La idea clara era treballar de la mateixa com la que el Comitè Nacional Txec, i altres moviments nacionalistes tiraven endavant per a internacionalitzar les seves lluites.

El Comitè Nacional Català de París, que a penes comptava entre les seves files més que una desena d’activistes, hi destacaven en Pere Muxinach (un jove voluntari), Joan Salieti (veterà de la Legió Estrangera francesa), Francesc Armengol (dentista), F.Ardiz (un acomodat rendista).

1918-CARNET-COMITE-NACIONAL-CATALA-DE-PARIS1-int
1918-CARNET-COMITE-NACIONAL-CATALA-DE-PARIS3-int
Carnet de filiació al Comitè Nacional Català

En el carnet d’afiliació del Comitè Nacional Català una estelada ja lluïa, essent el seu òrgan de premsa la publicació La Trinxera Catalana, al publicació dels voluntaris catalans a la Gran Guerra.

El 19 de desembre de 1918, ja podrem llegir al nº4 de 19/12/18 de La Trinxera Catalana, el Missatge de la legió catalana i dels catalans que serviren en regiments de línia i artilleria al president dels Estats Units de Nord-Amèrica », i on reiteren la demanada de la « revisió de l’ignominiós tracta d’Utrech ».

1918---LA-TRINXERA-CATALANA---INT.jpg
1918.Nº4 Trinxera Catalana. Arxiu Albert Roqué i Figuls

La preocupació en mitjans espanyols per la propaganda catalanista a l’exterior, dóna compte del viatge a París del president del Govern espanyol, el Conde de Romanones.

La tasca d’aquest grup no defallirà, tot i la impossibilitat d’aconseguir una entrevista amb algun representant de l’administració nord-americana, arribant al gener de 1919 les autoritats franceses, pressionades per les espanyoles, on es volia fer una festa-dinar per homenatjar els voluntaris catalans, desplegant una bandera estelada i fent una proclama per reivindicar la independència de Catalunya.

L’octubre del 1919, encerclada amb un senyera estelada un full volant del Comitè Nacional Català de Barcelona,l’organització creada a París per supervivents del Comitè de Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial, expressava en àrab i català la solidaritat amb Al Raisuni, el fracàs al Marroc tornava a col·locar en un primer pla la guerra colonial i dins el moviment generalitzat de rebuig la posició del separatisme català semblava recuperar posicions amb la seva postura en contra del militarisme espanyol.