1924. Exili i acció a la Societat de Nacions

http://www.reeixida.cat/estelada/protagonistes/45456/A l’exili, des de la seva residència a Bois-Colombes, prop de París, un dels principals problemes, a més de la preocupació per coordinar la lluita de l’interior, al qual haurà de fer front Francesc Macià serà la necessitat de diners per al manteniment de la costosa infrastructura dels exiliats, les seves publicacions i els proveïments bàsics per a muntar un exèrcit de voluntaris que la fortuna de la seva família no aconseguia pal·liar.

Com a cap d’Estat Català i, per tant, segons l’estratègia a l’irlandesa, principal responsable d’organitzar un exèrcit català que dirigís l’aixecament popular, a començament de 1924 entrà en relació amb el conjunt l’oposició que en general considera oportuna la conjuntura per a un ràpid enderrocament de la dictadura.

Impel·lit pels catalans d’Amèrica que no veien amb bons ulls que els esforços econòmics dels emigrants no acabessin amb una divisió del catalanisme radical que des de la llunyania no arribaven a entendre, “l’Avi” en primer lloc establí contacte amb Acció Catalana per tal de configurar un front catalanista únic que utilitzés l’Estat Francès com a base de l’aixecament contra la dictadura.

Amb aquest objectiu, el 24 d’abril de 1924 una delegació d’Acció Catalana presidida per Lluís Nicolau d’Olwer s’entrevistà amb Francesc Macià. Però les diferències estratègiques eren prou profundes entre els caps de les dues organitzacions catalanistes més importants del moment.

Mentre el líder d’Estat Català insistia en la necessitat de constituir un govern provisional a l’exili que declarés la República Catalana i apostava per l’acció armada per a fer-ho possible, Acció Catalana defensava la via de la internacionalització del plet català per mitjà de la denúncia davant la Societat de Nacions.

1924---REQUÈTE-EN-FAVEUR-DE-LA-CATALOGNE-INT.jpg

De fet, aquest mateix 1924 Manuel Massó i Llorensen representació d’Acció Catalana portà a la Societat de Nacions un prou moderat informe o Requête en defensa dels drets nacionals catalans. Manuel Massó era un enginyer industrial nascut a Barcelona el 1876 que abans de la dictadura donava ja conferències explicant els 49 motius, segons ell, per a ésser separatista i al final de la dècada, des de l’exili a l’Argentina, coincidirà amb Daniel Cardonaen un mateix profund antimacianisme.

Però, després de superar una veritable cursa d’obstacles i dilacions, el ressò obtingut per aquest Requête dins l’organisme internacional serà, certament, molt reduït.

Fracassat el possible front bilateral amb Acció Catalana, Maciàgirà el cap a la formació d’una gran aliança dels nacionalistes de l’Estat espanyol reprenent els contactes establerts a Barcelona l’any anterior amb les forces que composaren la Triple Aliança.