1925. Bandera Negra

03/05/25. Es constitueix oficialment una suborganització dins d'Estat Català anomenada Bandera Negra que es reunirà als soterranis del Cafè Versalles, a la plaça de la Universitat, 5. El director polític des de l’exili en serà Daniel Cardona.

Continuant la mimesi amb l'experiència irlandesa, la branca militar independentista se subdivideix en dues organitzacions: Els Escamots (EC), que seran l'organització militar de masses, i la Secció d'Estudis Militars (SEM), provinent d’Acció Catalana, que es dedicarà a la formació de quadres de comandament.

El director de l’escola militar (SEM) era el químic Miquel Àngel Baltà (cunyat de J. M. Batista i Roca) i propietari de la farmàcia que es troba situada a la intersecció de la rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes).

L'acadèmia de formació s'establí a l’enllaç del carrer de Còrsega amb Balmes sota la tapadora d'Academia de Preparación Técnico-comercial.

En aquest centre, Baltà hi recopilà una nodrida biblioteca sobre una àmplia varietat de qüestions militars.

1925-La-Bandera-Negra
Carta en que es dona l’avís que s’ha creat una Sub-Organització dins d’Estat Català: Bandera Negra

Paral·lelament, de manera autònoma, es constituí un nucli reduït d’acció directa (el Grup dels Set) integrat per Miquel FerrerRamon Fabregat, Abelard Tona, Enric Fontbernat, Antoni Argelaguet, Ramon Saguer i un darrer activista de nom Borrell. Aquests 7 es reunien a la cafeteria l'Or del Rin, a la unió de la Gran Via amb la rambla de Catalunya, lloc habitual de trobada de policies i sectors espanyolistes, per aconseguir, d’aquesta manera, passar desapercebuts i no ser observats. A través d'Enric Fontbernat, l'organització clandestina Bandera Negra i el Grup dels Set es posaran en contacte per tal d'actuar conjuntament. Els integrants del grup acordarien el sabotatge del pas del tren que transportaria a Catalunya el rei Alfons XIII, al seu pas pel Garraf. Marcel·lí Perelló, responsable de l'oficina del carrer de Bertrellans, accepta l’ajuda del Grup dels Set i Bandera Negra, per la seva banda, en reclamarà la paternitat. En una reunió al local, Perelló, Miravitlles i Fontbernat localitzen el lloc idoni per col·locar l’artefacte, que serà entre el Garraf i Castelldefels.

L'explosiu és dut de la botiga de Jaume Compte cap al local de Bertrellans, el 22 de maig.

Un cop a punt, l'equip que havia de fer la detonació és detingut per la policia al baixador de tren del passeig de Gràcia.

A base de detencions i tortures s’arriben a empresonar uns 200 separatistes. El juliol del 1925 encara queden deu detinguts: Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Jaume Julià, Miquel Badia, Deogràcies Civit, Francesc Ferrer, Josep Garriga, Granier-Barrera, Ramon Fabregat i Antoni Argelaguet.

Un any després, Badia i Ferrer són enviats a la presó d’Alcalà d’Henares. Més endavant, Badia és traslladat al penal d’Ocaña.

A Jaume Compte el dirigiren al penal de Dueso.

Civit, Julià i Garriga anaren a San Miguel de los Reyes.

A Perelló i Granier, els deixaren a la Model.

Al cap de quatre anys, entre l’11 i el 26 d’abril de l’any 1930, surten tots els condemnats.

Macià ha desaprovat públicament l’atemptat, Cardona no sols el beneí sinó que adoptà fins i tot per al seu grup el nom de Bandera Negra. S’escenificava d’aquesta manera el trencament definitiu entre els dos caps més importants del separatisme català d’aquests anys.

Des d’aleshores, “Vibrant” es dedicarà a muntar els seus propis grups de militants addictes entre els exiliats a Bessiers i Perpinyà, des d’on traurà al carrer el novembre de 1925 una segona època de la publicació Som!, ara subtitulada Fulla d’Avantguarda Catalana, en la qual, com calia esperar, sovintejaran les crítiques a Macià i els dirigents que el circumdaven.

A l’interior, el fracàs del complot del Garraf havia provocat la desbandada general dels grups organitzats d’Estat Català i, de fet, els escamots no tornaran a reorganitzar-se fins dos anys més tard, gràcies al treball de Miquel Ferrer, Abelard Tona o Marc Aureli Vila i, sobretot, a partir de 1928, quan el doctor Aiguader recuperi la llibertat i torni a encapçalar el Directori clandestí de l’organització.

L’onada d’arrestos provocada pel fracassat complot del Garraf no sols afectarà Estat Català, sinó tots els grups paramilitars catalanistes en general. Demostrant la permeabilitat de totes aquestes organitzacions i l’estreta relació i contacte entre elles, la repressió acabarà també amb el SET i, segons sembla per casualitat, portarà la detenció el 17 d’agost de 1925 de Miquel A. Baltà. La dissolució de la SEM provocada per la detenció del seu director serà aviat coberta, sota iniciativa de Josep M. Batista i Roca, amb la formació d’altres grups armats clandestins com l’Organització Militar Catalana (ÒRMICA) o l’Organització Secreta 1640.