1925. S’introdueixen els Emprèstis Pau Claris

1924. Cardona queda compromès políticament per la policia i també s’ha d’exiliar a Perpinyà. Ara tot recau en mans de Pagès, que estableix una oficina al carrer de Bertrellans, 4, on sota el nom de Serra del Cadí i Sociedad Cultural Cervantes, havia muntat l'oficina de reclutament de voluntaris d'Estat Català.

Pagès, vigilat per la policia, no apareix mai pel local, i deixa que sigui Marcel·lí Perelló el responsable de l’oficina. Des d'aquí s'organitzen els primers escamots i grups d'acció directa que es dedicarien a fer petites accions de resistència contra elements propers al règim dictatorial (com ara clavar una pallissa a un canonge anticatalà al claustre de la catedral de Barcelona; llançar bombes fètides als magatzems El Siglo,propietat d'un botifler; arriar banderes espanyoles que es canvien per estelades, o cremar anques de cavall i guerreres de militars que es passejaven per les rambles, etc).

De mica en mica la resistència anava prenent gruix. Es lliuren pistoles Parabellum del 9, amb carregadors i munició. Amb aquest material, cada matí, grups de 4 voluntaris anaven al Tiro Nacional a fer pràctiques de tir.

El responsable de la custòdia de l'arsenal era el militant Abelard Tona que, provinent de les files del CADCI i més tard d’Acció Catalana, va ingressar a la Societat d’Estudis Militars (SEM), va participar en el complot de Garraf l’any 1925 contra Alfons XIII i va col·laborar amb el Secretariat d’Estat Català a París.

Tona introduirà els bons de l’emprèstit Pau Claris a partir de Sant Jordi del 1925 a Catalunya per finançar l’acció de Prats de Molló i, a més, també passarà per la frontera de manera clandestina butlletins del partit i pistoles.

Emprestit Pau Claris, per valor de 100 pessetes

Pagès, finalment, també s’ha d’exiliar; abans, però, presenta Ventura Gassol a Marcel·lí Perelló al carrer de la Diputació, darrere de la Universitat. El poeta li agafa el relleu i ja pensa directament a trobar suport per finançar un aixecament armat. Serà a Prats de Molló. Pagès va a la seva primera i darrera trobada d’escamots de l'oficina de Bertrellans, i deixa la gestió a Jaume Compte (organització), Roc Boronat (finances) i Marcel·lí Perelló (direcció).

1925. Josep Casals, el tresorer d’Estat Català que guardava els emprèstits Pau Claris i els valors cobrats, tenia la botiga El Sastre de los Niños al carrer de l’Hospital, al costat del Teatre Romea.