1936 . Creació de la Columna Macià-Companys

El president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, el dia 28 d’agost de 1936 va prendre la iniciativa de crear unes milícies alpines i dues columnes anomenades Lluís Companys i Francesc Macià, que després, reunides en una de sola, es van convertir en una mena de refugi per a molts catalans als fronts d’Aragó i de València amb el nom de Columna Macià-Companys, que es va mantenir fins i tot després d’integrar-se dintre de l’Exèrcit Popular, on era coneguda oficialment com la 30a Divisió.

Cal considerar la formació d’aquests grups de milicians per part de la Generalitat com un intent de creació d’una força pròpia davant de tants exèrcits particulars que es movien per Catalunya i pels fronts d’Aragó que, fonamentalment, depenien de les organitzacions catalanes. Entenien que només arribant a constituir una força militar pròpia dependent del Govern autònom es podia tenir l’esperança d’assolir una altra vegada el control de la societat catalana. La intenció clara era la de recuperar l’ordre públic i el control de la societat catalana i aturar el desordre revolucionari que patia el país.

1937 - diaria de Barcelona - Estat Català - 10 febrer
16/02/37. Diari de Barcelona, portanveu d’Estat Català. 

Dos dies després d’aquesta iniciativa de Companys, el Diari de Barcelona afirmava que, escampats pels fronts de lluita, principalment a Mallorca, Estat Català tenia més de dos mil homes combatent. Evidentment, ben dirigits, es podien convertir en una força operativa dintre de la política catalana.

En aquell moment, dins d’Estat Català, en la qüestió militar, ja es marcaven dues tendències principals: la que volia un entrenament militar de la joventut catalana de cara a un possible joc polític separatista ―aquesta tendència era minoritària i molt aviat fou completament desplaçada― i la que només aspirava a crear una força militar per a poder ésser una alternativa dintre de l’acció general bèl·lica de la Generalitat de Catalunya.

Un cop donada des de Madrid al capità Bayo, cap dels expedicionaris a Mallorca, l’ordre de retirar-se amb totes les seves forces en el termini insòlit de vint-i-quatre hores, i després d’haver dut a terme de manera modèlica, en una sola nit, el reembarcament de totes les seves forces, aquestes van ser transportades cap al port de València amb la intenció d’incorporar tota l’expedició al front de Madrid. En plena mar, quan van saber on els portaven, els milicians d’Estat Català i alguns altres que els van fer costat s’hi van negar i van amenaçar amb les seves armes fins que van aconseguir que els desembarquessin a Barcelona. Arribats a Barcelona i tot seguit agrupats segons les seves afinitats personals, aquells homes d’Estat Català es van incorporar a diversos fronts de combat. Un centenar, aproximadament, es van integrar a les Milícies Alpines, o Pirinenques, i es van establir a la frontera amb l’Estat francès; un altre grup es va incorporar als fronts de Madrid, mentre que el grup més nombrós es va concentrar a Monte Oscuro (Farlete, Aragó) i va prendre el nom de Columna Volant Catalana, que va ser la primera que es va sotmetre a les ordres de l’Estat Major de Guerra de Catalunya, seguint les que havia donat la Conselleria de Defensa de la Generalitat. Aquest nucli es va mantenir sempre compacte i va formar part de la Columna Macià-Companys. Després, quan aquesta columna es va incorporar a l’Exèrcit Popular, es va convertir en la 30a Divisió, i la Columna Volant Catalana va ser la 123a Brigada Mixta.

1937 - Diari
Dibuix de Pere Calders fet al Diari de Barcelona, portanveu d’Estat Català.