1968 - Jaume Martínez Vendrell, engega ÈPOCA

Jaume Martínez Vendrell i d’altres consideraren que, com a patriotes en un país sotmès i en aquelles circumstàncies polítiques, només una organització armada podria aconseguir la independència de Catalunya. A partir de llavors, Martínez començarà a abocar una quantitat de diners i de temps ingent per tal de crear i sostenir l’organització.

Martínez s’envoltà de veterans lluitadors que van fer la funció de «bústia», o sigui, de gent a qui se’ls podia deixar paquets per tal que altres els recollissin, gent que cedia llocs on amagar màquines d’impremta, material, documents, etc., que no feia mai cap pregunta i que col·laborava amb una fidelitat absoluta.

També van intervenir activament entorn de la nova organització militar mitjançant idees, consells i l’aportació de gent adequada per a diferents tasques: Joan Ballester (Barcelona), Ramon Arrufat (Terres de Lleida), la parella Manuel Viusà i Gertrudis Galí (París), Jaume Cornudella (Perpinyà), Jaume Font (Barcelona), Magí Colet i Josep Tramunt (Sabadell), Gregori Font (Colònia Güell), Joan Culleré (Lleida) i Josep Maria Murià (Mèxic) ... tots ells «històrics» del nacionalisme català, que van anar seguint totes les línies de l’independentisme, des d’EC i NS!, passant per la guerra dels tres anys (1936-1939) i l’FNC, fins a arribar als anys vuitanta. Donem a continuació una breu semblança política de cada un d’ells, amb les línies principals de la seva actuació.