1968. Sessió monogràfica, Consell Nacional i aparició del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans(PSAN)

Mentrestant a l’interior, les diferències entre els joves militants del Front i la vella guàrdia, provocarà que el 21 de juliol de 1968, es faci una sessió monogràfica, per a parlar de les qüestions que dividien a uns i els altres.

 

Obrí la sessió d’aquest transcendental Consell Nacional, Joan Cornudella que llegí una nota molt breu en nom del citat executiu en la qual reconeixia la impossibilitat de redactar un informe polític per “manca d’unanimitat” sobre el contingut.

 

Antoni Andreu i Abelló, com a dirigent històric de la formació independentista, elegit president de la mesa encarregada de moderar aquesta reunió junt a un representant de cada tendència, Enric Padrosa per la jove base dissident, i Magí Colet per part del sector històric, pronuncià un breu parlament en el qual les referències al sacrifici dels militants “morts en camps de concentració i a les llargues estades a les presons” semblaven el preludi adient de les desagradables decisions que s’havien de  prendre en una assemblea on ningú no pot evitar utilitzar la paraula crisi per definir l’ambient que s’hi respira.

 

A continuació, aquest Consell Nacional assistí a la comunicació de les dues ponències que sintetitzaven el contingut principal de cada una de les dues posicions que es disputaven l’hegemonia dins el Font Nacional. L’una, escrita i presentada per Joan Cornudella i Feixa, un text sense títol de 16 pàgines i dues més de conclusions que ratificava els plantejaments del sector dirigent. L’altra, avalada amb la signatura de 75 militants per tal d’evitar, com explica el seu principal redactor Josep M. Ferrer i Ferrer, l’expulsió dels consellers que la presentaven, un text de 37 pàgines, editat un any més tard sense la pàgina introductòria, amb el nom d’Esbós per a un plantejament teòric, estratègic i tàctic, i defensat per Joan Armet i Coma, en representació de la jove base dissident.

 

S’obrí a continuació un llarg torn d’intervencions per discutir el contingut d’ambdues ponències que posà de manifest la impossibilitat d’arribar a un acord de síntesi. Finalment, aconseguint almenys endarrerir una escissió que per a tothom semblava ja del tot punt inevitable, es conclogué aquesta llarga reunió del Consell Nacional nomenant una comissió formada per dos integrants de cada sector per tal que intentessin “agermanar el dos documents en un de sol”.

 

Efectivament, reunit el Consell Nacional el dia 25 de setembre de 1968, es confirma la profunditat de les discrepàncies i el seu marcat caràcter ideològic que havien fet impossible la fusió en un únic text de les posicions defensades en la comissió creada amb aquesta finalitat i de la qual formaren part Jordi Vila i Foruny i Joan Cornudella i Feixa per part del sector històric, i Joan Armet i Coma i Josep M. Ferrer i Ferrer en representació de la jove base dissident. En comptes d’això, fet excepcional en aquesta mena de disputes partidàries, la comissió fou capaç de resumir les posicions d’uns i altres en un document titulat Informe al Consell Nacional de la comissió nomenada per tal de veure d’aclarir la crisi del Front, certificant així la “tranquil·litat” que va presidir l’escissió.

 

El carisma de Jaume Martínez, elegit president de la mesa d’aquest Consell Nacional, ajudà a donar solemnitat a aquest acte de divorci, i les seves paraules invitaren a treballar en l’elaboració d’un document de federació de les dues forces independentistes resultants, finalment reeixit, per a passar els consellers a escollir entre una o altra ponència.

 

Segons el resultat nominal els representants de la jove base dissident, malgrat disposar ben probablement d’un recolzament superior per part de la militància, pel particular sistema d’elecció d’aquest òrgan de direcció, quedaren en minoria i, gens interessats en la guerra per unes sigles que creient contraproduents per al nou projecte polític que pretenien bastir, procediren a abandonar la sala. Pocs mesos més tard sorgia una nova organització, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). L’escissió dins el Front Nacional es feia efectiva.

1968-lluita
1968 – 1r exemplar de Lluita