1970 - De Dublin i Belfast, cap a París

L’any 1970, Lluís Morera i Pascual i la seva muller, Joana Viusà –filla de Manuel Viusà‑, ambdós membres de l’FNC, van ser enviats des de París a Irlanda, on viurien en contacte permanent amb Manuel Viusà.

A Dublín, van contactar amb el Sinn Féin, que havia quedat dividit en dues faccions, la marxista i la provisional o nacionalista. Després d’entrevistar-se llargament amb Cathal Goulding, cap de la facció marxista, que va esdevenir l’IRA oficial, no hi va haver sintonia per tal de treballar conjuntament.

Tot seguit van contactar amb Ruairí Ó Brádaigh, cap de l’estat major de l’IRA provisional o nacionalista (president del Sinn Féin fins l’any 1983 i més tard president del Republican Sinn Féin del 1987 al 2009), i amb Martin McGuinness, segon cap de l’IRA provisional de Derry i actual viceprimer ministre d’Irlanda del Nord.

Les trobades van ser a Dublín i a Belfast i, en aquest cas, hi va haver una bona entesa. Ambdós militants de l’IRA provisional tenien molt mala consciència a causa dels voluntaris irlandesos, els «camises blaves», que havien lluitat al costat de Franco. McGuinness en va parlar a bastament amb molt coneixement de causa, ja que una bona part d’ells eren militants republicans irlandesos. Volia reparar el mal causat ajudant Catalunya a aconseguir la independència.

La parella de l’FNC va rebre al cap de tres mesos, a París, la visita de Ruarí Ó Brádaigh i de McGuinness; a la Rue Clauzel, número 19, residència i estudi dels Viusà, els irlandesos els van oferir armes i formació. Aquest oferiment va ser traspassat, mitjançant Manuel Viusà, a antics membres de la secció militar de l’FNC, però des de Barcelona no van tornar resposta, motiu pel qual es va desestimar.