1972 - Els primers militants d’ÈPOCA que entren a la clandestinitat

El 10 de gener de 1972 un cotxe conduït per Antoni Dalmau va sortir de Lleida en direcció a Barcelona, portant en ell a Xavier Barberà, a els germans Josep Maria Reñé Teulé i Rafael Reñé Teulé (Aleix Renyé) i a Maria Jesús Lladós.

Ells formarien el primer grup realment integrat com a escamot alliberat, totalment clandestí, dins d’ÈPOCA.

1972 - eapc - epoca
A Lleida, fotografia dels integrants que acabarien entrant a ÈPOCA

A partir d’aquell moment, cadascun dels intregrants compta amb un document d’identitat falsificat, Jaume Martínez Vendrell aviat acudí a aquell pis i els féu les primeres classes, a més de passar-los manuals i dossiers formatius de l’IRA, l’Irgun, ETA i els Montoneros argentins.

També se’ls féu anar a un punt precís del massís de Garraf on podien entrenar-se amb armes de foc, que després de ser utilitzades sempre havien de retornar a un «dipòsit» o amagatall fet al bosc vora el lloc de les pràctiques. Així mateix, aquest primer grup totalment clandestí va participar en passos d’armes i material divers per diferents punts fronterers de muntanya.

Un any més tard, ja existien tres grups formats per berguedans que feien passos de frontera armats, carregats de material amb motxilles o fent viatges amb cotxes. Poc temps després, alguns d’ells s’instal·laren en diferents pisos de Barcelona: un va ser el pis de Ramon Arrufat, que d’aquesta manera col·laborà amb l’organització; només un petit grup va viure en un pis franc, i la resta del grup del Berguedà, que feien una vida aparentment normal, ja que continuaren estudiant i treballant, compartien pis amb altres estudiants