1946. 1a Conferència del Front Nacional de Catalunya, i caiguda de la secció militar

El 18 d’abril de 1946 es va celebrar a Dosrius (Maresme) la primera conferència nacional de l’FNC. Sota la protecció de la secció militar de l’FNC, aquesta trobada va representar la reunió política de més envergadura dels primers set anys de franquisme.

S’hi va tractar, a més d’altres temes, la possibilitat d’engegar una operació per falsificar bitllets de cent pessetes i fer-los circular –ja que es tenien a punt els mitjans tècnics aportats per Manuel Viusà– i l’estudi per a atemptar contra Franco en una de les seves visites a Barcelona. Per acomplir aquest últim objectiu, s’havia previst col·locar càrregues explosives en uns indrets determinats, ja que el dictador seguia sempre una ruta preestablerta que la secció militar havia estudiat minuciosament.

Les principals resolucions polítiques aprovades en aquesta reunió es recolliren en forma d’una declaració que insistia, tot i anar-se esvaint dia a dia les esperances d’una ràpida caiguda del règim franquista després de la victòria aliada, en una de les idees matriu del Front, la superació de les velles formacions i la necessitat d’atorgar una major preeminència a l’acció política.

1946---PER-CATALUNYA---N22---FNC---INT
Any 1946. Per Catalunya! nº22. On es citen els punts més importants fets a la Conferència

De manera paral·lela a l’afirmació de caràcter polític que representà per al Front Nacional la Primera Conferència, en realitat veritable cant del cigne de l’organització en aquesta primera etapa dels anys quaranta, des de mesos enrera i com a resposta a la nova conjuntura de consolidació progressiva del franquisme, la Secció Militar preparava un salt qualitatiu en les seves accions que la caiguda produïda només unes setmanes després, a començaments de juny de 1946, s’encarregarà de tallar de soca-rel.

Els membres de l’escamot de la Secció Militar que tenia com a missió penjar unes grans banderes catalanes a l’Estadi de Montjuïc, que seran detinguts i torturats son: Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch, Alexandre Viladrosa i Mas, Jaume Castells i Lluelles, Gregori Font i Cativiella, Ferran Valls i Mención, Francesc Gonzàlez i Graells, Antoni Romeu i Just, Pere Vegué i Ligoñà, Josep Oriol Domènech i Llavallol, Joan Iranzo i Adrover, i Mercè Oller i Prat.

Aquesta caiguda, numèricament no tant important com la del novembre de 1943, però que tenia lloc en un moment polític transcendental que estava deixant pas al desencís, davant la impossibilitat de trobar relleu als militants detinguts o foragitats, ara que s’apropen els anys més negres del règim de Franco, deixarà al Front prou tocat orgànicament i orfe de seccions transcendentals com la Militar o la Universitària.

De tots els de detinguts, les condemnes van ser:

Jaume Martínez i Vendrell: 20 anys.

Joan Josep Ferrer i Grau i Emili Boté, a 15 anys.

Josep Serra i Estruch, Josep Oriol Paià i Carbonell i Gregori Font, a 6 anys.

Jaume Castells i Lluelles i Alexandre Viladrosa i Mas, a 3 anys.

Pere Vegué i Ligoña i Antoni Romeu i Just, a 2 anys.

Mercè Oller i Prat, a 1 any.

Josep Oriol Domènech i Llavallol, Ferran Valls i Mención i Francesc Gonzàlez i Graells, a 6 mesos i un dia.

Joan Iranzo i Adrover, a 6 mesos i un dia de presó menor.

Mentrestant Ferran Marull i Duran, Manuel Camps, Manuel Caballeria i Josep Oriol Paià i Carbonell, també components del FNC van ser declarats amb rebel.lia.

Carnet del FNC