1945. Acaba la Segona Guerra Mundial

A partir de 1942, s’aniran constituint diferents comitès, com el de Barcelona, sota la direcció de Manuel Cruells; es posen els primers fonaments d’una branca que tindrà una gran transcendència en la història del Front, la Secció Universitària, inesgotable pedrera de militants; la Secció Militar continua amb les seves operacions i surt al carrer el primer full signat amb les sigles FNC.

 

Poc temps després del traspàs el 7 de març de 1943 de Daniel Cardona, que des del 15 de maig anterior havia tornat a Sant Just a causa de la seva inguarible malaltia, el Front Nacional recupera el contacte perdut amb el Consell Nacional de Londres presidit per Carles Pi i Sunyer.

 

La relació entre el Consell Nacional de Londres, que en aquesta conjuntura veia perillar la seva credibilitat davant la comunitat catalana dispersa per Europa i Amèrica   per la desautorització rebuda pel President de la Generalitat Josep Irla, i el Front Nacional, que reforçava la seva posició com a únic interlocutor de les forces polítiques catalanes de l’interior, venia, per tant, molt bé a ambdues organitzacions per a monopolitzar, cadascuna en el seu àmbit, l’espai de la democràcia catalana resistent i proaliada.

1945 - fnc2
Full editat pel FNC

A finals de novembre de 1943, però, el Front Nacional rebrà un important cop repressiu amb la detenció del seu principal líder Joan Cornudella junt a una setantena llarga de militants per part de la Brigada Político-Social, sens dubte, la caiguda fins aleshores més important d’una formació política de l’oposició que donava compte de la importància adquirida per aquesta organització durant aquells primers anys de dictadura.  

Un cop repressiu com aquest hagués pogut fer desaparèixer qualsevol organització clandestina en les circumstàncies en què s’havia de moure l’oposició a començaments dels anys quaranta. Sortosament per al Front Nacional, amb la victòria cada vegada més segura de les potències aliades, la conjuntura política afavoria la reorganització i l’estructuració un any abans com a branca autònoma havia deixat gairebé intacte la secció militar.

A més, a finals de l’estiu de l’any anterior, Antoni Andreu i Abelló havia retornat definitivament de l’exili i des de Perpinyà també els primers dies de 1944 arriba a Barcelona Jaume Cornudella que passarà a formar part d’un executiu que s’ha tornat a posar ràpidament dempeus.

En uns moments marcats per la segura victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, l’objectiu polític principal consisteix a vincular el plet català i, per tant, la continuïtat del règim de Franco, amb la sortida que es donaria a la resta de països democràtics.

1943-JURAMENT fnc SECCIÓ MILITAR1
Jurament de la secció militar del FNC
1943-JURAMENT-fnc-SECCIÓ-MILITAR2.jpg
Jurament de la secció militar del FNC – Amb les signatures dels primers membres

A més d’aquests equilibris estratègics, la segura i propera victòria aliada comportarà també una altra sèrie de canvis importants per a l’organització patriòtica resistent. Així, ha perdut tot el seu significat polític l’ajut als serveis secrets occidentals com a tasca primordial i, en aquest sentit, sota l’impuls de la Secció Militar, des de mitjan 1944 el Front Nacional destinarà tots els seus esforços activistes cap a l’organització d’un seguit d’operacions, com penjades de senyeres en llocs prou cèntrics i emblemàtics, enganxada de pasquins, etc., alguna d’elles prou espectacular com la realitzada al temple de la Sagrada Família de Barcelona la diada de Sant Jordi de 1945, que contribueixin a posar de manifest l’existència nacional diferenciada de Catalunya.

Els membres de l’FNC que van col·laborar amb els serveis dels Aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats: Manuel Valls de Gomis, Jaume Cornudella i Olivé, Enric Tarradellas, Joan Faneca, Octavi Viladrosa... Tots ells havien passat per diferents experiències i van utilitzar qualsevol tipus de lluita per atacar el feixisme i posicionar-se a favor de la llibertat de Catalunya, després de la derrota del 1939, amb el pensament constant de tornar-hi.

Amb data també de 23 d’abril de 1945, coincidint amb aquest moment àlgid en general de l’oposició antifranquista, l’organització nacionalista fa sortir al carrer el número 1 del seu primer òrgan de premsa escrit a l’interior, Per Catalunya, al qual s’afegirà poc després, el mes de setembre del mateix any, la capçalera Horitzons, mentre a l’exili aquest mateix any apareixen els butlletins Parers i, sobretot, Opinions.

1945 - FNC - OPINIONS
Butlletí del FNC, Opinions.

Per la seva banda, Vicenç Borrell, retornat la tardor de 1943 a Barcelona,  s’integrà plenament dins el Front Nacional i el Consell Executiu d’Estat Català, segons l’acord pres a Montalban el dia 9 de novembre de 1944, acordava per unanimitat adherir-se també a l’organització patriòtica resistent.

Des de 1944 aproximadament, amb les expectatives que la victòria aliada havia obert, la major part dels partits polítics catalans intentaran recuperar el temps perdut i reorganitzar a l’interior els rengles de les seves respectives formacions. Aquest fenomen, que posava en perill la preponderància exercida fins aleshores pel Front Nacional dins el moviment antifranquista català, tindrà el seu reflex en el Consell Nacional de Londres presidit per Carles Pi i Sunyer que entrarà en una crisi important davant les maniobres que amb la pretensió de defensar la legalitat republicana, durant aquest mateix 1944, portarà a terme el secretari general d’ERC Josep Tarradellas tot intentant recuperar el paper preeminent perdut pel Govern de la Generalitat.

Finalment, el dia 6 de gener de 1945 a París, Tarradellas aconseguia posar dempeus l’anomenada Solidaritat Catalana que feia costat al President de la Generalitat Josep Irla i que rebia l’adhesió de totes les forces catalanes de l’oposició i, sorprenentment, la d’Estat Català i la del Front Nacional.

1945 - Agraïment govern nord-americà al militant del FNC Joan Faneca
Agraïment del govern nord-americà al militant del FNC Joan Faneca

L’adhesió a aquesta plataforma representava un recolzament decidit de la via estatutària i la reducció de l’espai polític del Front Nacional de Catalunya tant a l’exterior com dins el ventall de forces de l’interior, sacrificant els interessos partidaris en benefici d’una posició unitària que, quan encara no havia acabat la contesa mundial, es presentava com un pas decisiu per a aconseguir la tan desitjada internacionalització de la causa catalana.                                                                                     

La Segona Guerra Mundial durant 1945 arribava a la fi. Però, en lloc de fer possible la tan esperada caiguda de Franco, el desfermament de la guerra freda facilitarà la progressiva consolidació internacional del règim franquista. 

​​​​1945---resitència-francesa--Vall-de-Gomis
Any 1948 – El govern francès otorga la medalla de la Resistència francesa a Manuel Vall de Gomis, militant del FNC

Les accions que el FNC reivindiquen com a pròpies:

L’any 1942 s’arriba a crear la secció universitària del FNC escampant fulls volants i s’enganxen adhesius amunt i avall provocant la reacció violenta i intolerant dels membres de la SEU (el sindicat estudiantil franquista) que contrarestaven les accions independentistes amb pallisses indiscriminades, amenaces, insults a tort i a dret…

Voladura l'estàtua del cinc d'oros dues vegades.

Explosiu a la “Jefatura provincial de Barcelona”.

Son penjades unes immenses banderes catalanes al transbordador aeri del port de Barcelona i a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

El 23 d'abril es penja una altre immensa bandera catalana a la Sagrada Família de Gaudí, i una altra a l'aeri de Sant Jordi al port de Barcelona.

Són pintats dibuixos de “Sant Jordi” matant el drac de mig metre d'alçada a diferents punts de Barcelona.

Després d’una persecució amb la policia espanyola, hi ha un enfrontament armat al barri de Gràcia (Barcelona), caient un dels activistes ferit, i empresonat més tard.

A primers de novembre de 1945 varen intentar penjar una senyera al Palau de la Música Catalana (un mecanisme va desplegar la senyera però per un error mecànic només se’n desplegà una part).

Són penjades banderes catalanes a l’estadi de futbol del F.C.Barcelona, i a la Barceloneta.

A principis de març tornen a entrar més armes i explosius per la frontera.

El 6 de gener de 1946 es penja una altre immensa senyera a la façana de la Universitat de Barcelona.

El 9 de febrer de 1946, "Dia del Estudiante Caído" es va col·locar un petard a la Capella de la Universitat i al cap d'alguns dies varen pintar "Visca Catalunya” al Pati de Lletres de la Universitat i varen trencar retrats de Franco y José Antonio.

A la segona quinzena de febrer varen penjar una senyera de la façana de la Universitat.

El 5 de març a dos quarts d'una del migdia varen fer esclatar un petard a la Plaça Universitat cantonada Aribau i es va desplegar una senyera i va caure una pluja de fulls signats pel FNC

El mateix mes es volà una bona part del monument “a la victòria franquista” a Barcelona.