1962. Accions a favor de la llengua i cultura catalanes

Com a resposta al creixement evident experimentat per la formació independentista durant els primers anys de la dècada dels seixanta, el Front Nacional intenta desenvolupar una sèrie d’accions que tenen en comú la voluntat de mobilitzar l’opinió pública en general, moltes vegades arran de problemes que afecten la llengua i la cultura catalanes.

A tall d’exemple, l’octubre de 1962, sota les sigles JNC, d’una inexistent Joventut Nacionalista Catalana, amb les quals es vol donar la imatge d’un arrenglerament d’aquest sector a l’entorn del Front i alhora despistar la policia, una sèrie de militants frontistes afegeixen els noms de Lluís Companys, Manuel Carrasco i Formiguera i Joan Peirò a la llista de mártires que figura a la catedral, i escriuen una carta al bisbe de Barcelona per a que tingui en compte totes les víctimes de la Guerra Civil.

1960 BEN - LLENGUA CATALANA - INT

Un més després, despleguen els seus esforços contra Ignasi Agustí, l’escriptor català director de la revista El Español, que havia contestat en un article titulat “Soplonería, equívoco y subversión” una carta on sol·licitaven al ministre Fraga Iribarne l’ensenyament del català a les escoles.

I sobretot, tiren endavant una campanya de recollida de signatures, recolzada per un manifest de cent personalitats i intel·lectuals de diferents camps, trameses al vice-president del Govern Agustín Muñoz Grandes, demanant la normalització del català i que des de començaments de 1963 centrarà durant molts mesos l’atenció preferent de l’organització independentista.