1936. Aixafament de la insurreció militar

La revolta militar del dia 18 i el subsegüent començament de la guerra civil capgirà, com sembla lògic suposar, tot l’escenari polític. Els militants d’Estat Català, arrenglerats sense fissures al bàndol republicà, participen moltes vegades individualment en l’aixafament de la insurrecció militar. Tal vegada, l’acció més destacada que com a grup protagonitzaren fou l’assalt a la caserna de Sant Andreu, d’on pogueren retirar un bona quantitat d’armament.

Aquest armament esdevindrà fonamental per a poder repel·lir els atacs i fer desistir definitivament els anarquistes del seu intent d’assaltar el quarter general d’Estat Català instal·lat a l’emblemàtic local de L’Oro del Rhin, a la Rambla Catalunya de Barcelona.

Malgrat l’indubtable arrenglerament antifeixista d’Estat Català contra la revolta militar, l’animadversió de la FAI envers els militants nacionalistes radicals i, especialment el seu líder Josep Dencàs, no s’havia apaivagat i resultarà determinant per a que aquesta força política, en un escenari controlat de facto pels anarquistes, quedi arraconada de tots els òrgans de govern i, en primer lloc, del que de fet dirigia el país durant aquests atzarosos dies, el Comitè de Milícies Antifeixistes.

La FAI, però, no era l’única organització interessada en aquesta marginació. El trencament massa recent amb l’Esquerra i, sobretot, la disputa d’un espai massa proper explicaven, junt a picabaralles de tipus més personal, una posició coincident del partit governamental, tot i que la pèrdua de poder real de les institucions autonòmiques i, amb ella, la de la seva posició majoritària en favor de les forces armades al carrer sota control anarquista era una realitat prou evident i a la vista de tothom. I, encara més, en aquesta mateixa posició contrària a la participació d’Estat Català en els òrgans de decisió es conjuminaven també els interessos d’un recentment creat PSUC que, aspirant a exercir un paper hegemònic en la política catalana, competia amb el nacionalisme radical en l’intent d’atreure una mateixa base social.

A la marginació dels llocs de decisió política, Estat Català hi podrà afegir ben aviat, quan a mitjans d’agost Josep Dencàs es vegi obligat a desaparèixer de l’escena política, el problema de l’absència d’un liderat clar, que deixarà palesa molt aviat una profunda divisió al seu si

1936-cartell-d'Estat-Català
1936 Cartell d'Estat Català

Durant aquests primers mesos, la política de la formació separatista anirà dirigida a assegurar, primer, la pròpia subsistència com a organització i a superar, després, la seva marginalitat política, denunciant el buit de poder de les institucions autònomes i les arbitrarietats i excessos del anarquistes al carrer.

1936 - detallet noti 1