1931. Apareix Estat Català-Partit Proletari

Mentrestant, el sector més obrerista d’aquest esmicolat panorama separatista, identificat a la tardor de 1931 com el grup de l’Olímpia i anomenat Col·lectivitat Social d’Estat Català que encapçalava un altre militant conegut pel complot de Garraf com era Jaume Compte, des de la discrepància per l’esquerra amb la posició de Macià i amb la política de l’ERC cercava també la conformació partidària pròpia.

 

Si bé bona part dels membres d’Estat Català que durant els anys de la dictadura s’havien sentit atrets per la qüestió social havien abandonat prèviament la formació de Macià i en aquesta conjuntura militaven majoritàriament al BOC, per distingir-se dels altres projectes orgànics que sorgeixen en aquesta mateixa conjuntura els seguidors de Jaume Compte adoptaran la denominació d’Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra en una assemblea extraordinària celebrada el 3 de gener de 1932 a l’Ateneu Empordanès de Barcelona.

 

En aquesta assemblea al nucli original de Jaume Compte s’hi afegiran diversos grups menors com el conegut com a Treball, procedent del Partit Comunista de Catalunya, encapçalat per Amadeu Bernadó i Domènec Ramon; Pàtria Lliure, petita formació escindida d’Estat Català al districte cinquè de Barcelona, dirigida per Joaquim Juanola; o algun  militant a títol personal com l’anterior secretari de Macià durant els anys vint, Ramon Fabregat i Arrufat, desenganyat també pel viratge polític de l’Avi i per les manipulacions en l’elecció de Pere Mies com a diputat de la Generalitat el maig de 1931.

 

Tot escenificant el seu trencament amb l’Esquerra, el diumenge següent en una reunió al Teatre Olímpia, l’EC-FSEE decidí expulsar formalment Francesc Macià, Ventura Gassol i Jaume Aiguader, i com era previsible elegirien com a cap principal Jaume Compte.

 

El nou grup, definit com “partit obrer, nacionalista i revolucionari” amb  l’objectiu de formar una organització de classe al Principat, es declarà partidari de l’autodeterminació de Catalunya i en la mateixa línia marxistitzant es pronuncià “a favor de la ideologia proletària” per a passar a denunciar l’Estat Espanyol per imperialista i capitalista.

1933-carta-d'ec-partit-proletari-al-comite-llibertat-de-Buenos-Aires-Argentina1
Carta enviada per Estat Català-Partit Proletari, adreçada als separatistes catalans de l’Argentina

Pocs mesos després, el 8 d’abril de 1932 l’EC-FSEE publicarà el primer número del seu portaveu, el setmanari L’Insurgent, subtitulat amb la consigna Volem l’Estat Català independent dintre la comunitat internacional dels Estats obrers.

 

Malgrat l’adhesió de prestigiosos militants que tornaven d’Amèrica com Josep Rovira, la signatura el mes de juny per part d’Amadeu Bernadó i d’altres militants afiliats a la CNT d’un manifest que expressava la necessitat de que el sindicat anarquista adoptés una posició favorable a la qüestió nacional catalana exigint el recolzament a l’Estatut, provocà la seva expulsió com a posició contraria a la línia sindical oficial del partit. 

 

Aquesta expulsió, però, no seria la darrera baixa que sofriria aquest intent orgànic de soldar separatisme i obrerisme. Certament, la progressiva radicalització marxista espantarà els sectors catalanistes més radicals del partit que, com es el cas de Pàtria Lliure, abandonaran l’organització a començaments d’octubre, denunciant el seu líder més destacat, Joaquim Juanola, el que considera “tendència a la comunistització” per part de la direcció de Jaume Compte.

 

Una setmana després d’aquesta darrera sortida, tot i la debilitat en la qual havia quedat després d’aquestes importants baixes, el 8 i 9 d’octubre l’EC-FSEE celebrà el seu primer Congrés.

 

Com a resolucions més destacades, el Congrés prengué la decisió d’adoptar la denominació d’Estat Català-Partit Proletari i presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del mes següent.