1980. Aparició de Terra Lliure

La matinada del 24 al 25 de juliol de 1980 de dos artefacte explosius a les oficines de FECSA a Calella i al carrer Mallorca de Barcelona, son reivindicades per una nova organització armada denominada Terra Lliure.

 

El seu naixement, tanmateix, no era sobtat ni espontani, arran del primer escamot dels quals dos dels seus integrants ja havien mort: Martí Marcó i Fèlix Goñi, s’hi aniran afegint d’altres integrants procedents del FAC o d’ÈPOCA.

 

A diferència d’altres iniciatives frustrades en aquest terreny, Terra Lliure, sens dubte, esdevindria l’organització armada de trajectòria més reeixida de les darreres dècades de la història del moviment independentista català.

 

Un tret que ajuda a explicar, almenys en part, aquest sempre limitat i relatiu èxit serà el fet que, malgrat l’indubtable magnetisme –i en algun moment també ajuda logística– que exerceix l’activitat d’ETA, es poden copsar determinades diferències entre ambdues organitzacions armades, no sols en l’estratègia o en el tipus i grau d’accions desenvolupades, sinó, fonamentalment, en l’anàlisi política.

 

Terra Lliure no plantejarà la seva activitat amb l’objectiu de cercar la victòria militar sobre l’enemic o amb el propòsit de suplantar la lluita política, sinó en termes de propaganda armada com un factor de recolzament de les lluites vinculades a les reivindicacions populars.

 

De fet, aquesta primera acció dirigida contra els interessos econòmics de FECSA tenia relació amb la tasca d’un moviment ecologista ascendent al Principat i, més concretament, el Comitè Antinuclear de Catalunya havia convocat per a la mateixa data de l’explosió dels artefactes, el 25 de juliol, una marxa sobre Ascó que arrencaria des de diversos indrets dels Països Catalans.

 

Coincidint amb la commemoració de la Diada d’aquest any 1980, celebrada pels independentistes amb el ja tradicional míting al Fossar de les Moreres, no per casualitat sota el lema “defensem la nostra terra” i del qual es retiraria NE, l’organització armada recent creada tornaria a fer acte de presència a Barcelona amb un atemptat contra les oficines del Ministeri d’Educació, per denunciar la política contrària a la catalanització de l’ensenyament, i amb una altra de nou contra els interessos de les elèctriques, en aquest cas per mitjà d’un artefacte a unes oficines d’ENHER a Passeig de Gràcia.

 

Dos mesos més tard tindria lloc una altra acció armada, en aquest cas fracassada, l’assalt a la caserna de Berga el 15 de novembre però ara per part d’un escamot d’ETA político-militar que portarà la detenció dos dies després d’un militant del PSAN, proper a NE.

 

A més de noves accions de Terra Lliure el 2 de gener contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.