1978. Contra la constitució espanyola

En consonància amb aquest mimetisme del procés basc, el PSAN provisional posa dempeus una plataforma anomenada Comitè Català contra la Constitució espanyola, de la qual també formaran part altres grups menors propers com l’Esquerra Nacional o els Comunistes Catalans Independents. El 27 de juliol de 1978 signen ja a Bilbao un comunicat conjunt amb Herri Batasuna de rebuig a la Constitució i membres de la formació basca, com el parlamentari Francisco Letamendia (Ortzi), i de la UPG gallega participen al Principat en diversos actes públics organitzats contra el text constitucional.

Per la seva banda, els altres sectors de l’independentisme català, el sector oficial del PSAN i el BCT, fonamentalment, recolzaran el treball parlamentari del senador Lluís M. Xirinachs a l’hora d’elaborar esmenes que, punt per punt, pretenien modificar el projecte constitucional fins a decantar-se finalment pel vot negatiu al text definitiu.

Tanmateix, aquestes dues formacions no seran aliens tampoc a aquest emmirallament pel País Basc, si bé en aquest cas el principal referent seria Euskadiko Ezkerra. Així, el principal líder d’aquesta formació, Juan M. Bandrés, participarà al seu torn en els actes organitzats per aquestes dues organitzacions junt a d’altres formacions de l’esquerra extraparlamentària estatal com el Moviment Comunista, la Lliga Comunista Revolucionària, l’Organització d’Esquerra Comunista o l’Organització Comunista (Bandera Roja), amb les quals el sector oficial del PSAN i el BCT articulen la seva campanya de rebuig a la constitució.

1978 adhesiu BCT contra la Constitució 1978
Adhesiu del Bloc Català de Treballadors, contra la Constitució espanyola

Aquesta darrera formació, per mitjà dels seus dirigents Joan A. Sánchez Carreté i Humbert Roma tiraran endavant, a més, la publicació d’un llibre La Constitució. Les raons del No, on de manera prou raonada i aprofundida explicaven els principals punts de divergència respecte del text constitucional. I cal afegir igualment que, malgrat la debilitat del moment, el Front Nacional, que es presenta com a “el partit dels socialistes catalans”, defensarà també una posició abstencionista.

Com resulta prou conegut, el text constitucional proposat a referèndum el 6 de desembre de 1978 fou finalment aprovat però, mimetismes a banda, mentre el major rebuig al text provindria del País Basc, fou als Països Catalans on rebé el grau d’aprovació més elevat del conjunt de l’Estat espanyol.