1979. Creació de Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans

Enmig d’aquest context enrarit que inclou la detenció dels quatre primers implicats en l’afer Bultó, les detencions i el proper judici a Martínez Vendrell i Lluís Montserrat, la mort en combat de Martí Marcó (gener del 1979), la mort de Fèlix Goñi (juny del 1979) i l’empresonament de Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs, va arribar el Nadal del 1980; ja hi havia més de trenta presos independentistes catalans a presons espanyoles i més d’una dotzena d’exiliats.

Tot això va fer que, de la solidaritat amb els detinguts, naixessin els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), especialment a partir de la solidaritat desplegada als barris, pobles o llocs on treballaven o residien els represaliats, acusats de pertànyer a EPOCA i a d’altres organitzacions armades.

Segons dues de les fundadores dels CSPC, Eva i Blanca Serra, «calia organitzar la defensa política en cas de detencions i dels judicis que se’n podien seguir. Calia que els represaliats, les famílies i els advocats, sumats, fessin un conjunt que donés força i continuïtat al moviment.»

Els mesos de març i abril del 1979, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans faran xerrades a les poblacions i dels detinguts, culminant amb una important manifestació el 23 d’abril del mateix any a Barcelona sota el lema «Llibertat patriotes catalans», que començà a la rambla de Canaletes i acabà a la plaça de Sant Jaume.

Les pressions dels CSPC fan que diversos ajuntaments del Principat: Esparreguera, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló i vint-i-quatre ajuntaments de les terres de Lleida, demanin la llibertat dels detinguts. Fins i tot el senador per Girona Francesc Ferrer i Gironès va presentar al Senat, en nom dels CSPC, la demanda de llibertat per als detinguts.

La seu dels CSPC es va instal·lar a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 565, de Barcelona, al tercer pis, fins ben entrada la dècada dels noranta. S’hi feia molta activitat de coordinació, que era en bona part amplificada a través de la llibreria Públia.

Les activitats dels Comitès de Solidaritat es van centrar, sobretot, en actes en locals tancats, actes al carrer, en emplaçaments de les institucions autonòmiques, i en la confecció de dossiers informatius i l’agitació en general.

Els actes en locals tancats van tenir un caràcter molt divers: des dels estrictament informatius fins als que anaven barrejats amb exposicions de pintures, taules de debat, conferències, projeccions d’audiovisuals, recitals de poesia o concerts.

Els actes al carrer van tenir sempre un caire més combatiu: des de concentracions o manifestacions en dates significatives de la història de Catalunya o en les dates dels judicis fins a la col·locació de plaques commemoratives d’homenatge a Martí Marcó ‑a la cruïlla del carrer del Bruc amb Diputació, on va ser metrallat per la policia espanyola ‑ i a Fèlix Goñi ‑a la plaça de Pau Casals del Prat de Llobregat, recordant el primer aniversari de les seves respectives caigudes en combat‑.

Alguns actes previstos en locals tancats van ser prohibits a última hora per la mateixa entitat que havia accedit a acollir-los a la seva seu. Concretament, el Col·legi d’Advocats va denegar la celebració de dos actes informatius sobre el «cas Batista i Roca», un el 3 de maig i un altre el 7 de juny de 1979.

Els actes al carrer necessitaven el preceptiu permís del Govern Civil, però des de la primera prohibició el 19 de juliol de 1979 –contra la qual els Comitès podien interposar un recurs, però per la via contenciosa administrativa, cosa que comportava no tenir resposta afirmativa o negativa fins al cap de quatre o cinc anys–,van decidir no demanar més permisos, no solament perquè com a organització no legalitzada no els obtindrien, sinó perquè consideraven que cap governador civil espanyol no tenia dret a donar o negar al poble català el permís per manifestar-se per la llibertat dels seus patriotes. A partir de juliol del 1979, els CSPC, quan actuen al carrer, es limiten a informar-ne el conseller de Governació de la Generalitat. En tot cas, les seves accions de carrer sempre van ser reprimides; però mai no es van deixar de fer.

Una altra activitat dels Comitès va ser la confecció de dossiers per tal d’informar de tot allò relacionat amb l’estat dels detinguts, els motius de la seva detenció, el procés judicial, etcètera. També l’agitació general mitjançant comunicats, anuncis a la premsa, cartells, pintades, parades de material informatiu i pancartes van ser tasques permanents.

Tot això va portar a la celebració, el 2 de març de 1980 ‑data del sisè aniversari de l’assassinat de Puig Antich‑, al local de la Cooperativa de Teixidors a Mà del barri barceloní de Gràcia, de la primera sessió plenària de l’Assemblea dels CSPC, que va aprovar la declaració de principis en la qual els Comitès es definien com una part del poble català en lluita per la reunificació, la independència i el socialisme i s’afirmava la defensa política dels patriotes catalans sobre la base de la seva ideologia independentista i sense qüestionar el tipus de lluita adoptada ni tenir en compte els fets de què poguessin ser acusats. Així mateix, la declaració afirmava que l’àmbit d’actuació dels Comitès era el dels Països Catalans, i que no es dissoldrien mentre no s’assolissin els objectius d’independència, reunificació i socialisme.

 

Com a conseqüència de les tasques de coordinació realitzades per familiars, companys de feina i amics, arran d’aquestes detencions sorgien els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans que com a organisme antirrepresiu i unitari tindrà l’ocasió d’organitzar un viatge a Paris per assistir a la vista pública en la qual es demanava l’extradició, finalment denegada, de Manuel Viusà.

 

1981-CARTELL-CSPC-LLIBERTAT-PATRIOTES-CATALANS
Cartel del CSPC – Llibertat Patriotes Catalans