1992. De la Crida cap ERC

En aquesta conjuntura de clarificació del panorama independentista posterior als esdeveniments de 1992, la Crida, finalment, després d’assolir un cert ressò internacional l’any anterior arran de la campanya promoguda amb l’Òmnium Cultural sota el lema Freedom for Catalonia, anunciava el juny de 1993 la seva autodissolució i bona part de la seva militància ingressà a l’Esquerra.

Igualment, després del descrèdit de la lluita armada de finals dels vuitanta i l’important cop repressiu patit especialment pel sector més radical a partir de 1992, es reforçava el paper de l’Esquerra com a principal referència del moviment independentista.

Així, la formació republicana al 18è Congrés, celebrat el 27 i 28 de juny a Vic, a més de reconèixer les JERC com a organització política juvenil autònoma, confirmava definitivament el seu viratge modificant els seus estatuts i introduint en el seu primer article la reivindicació de la independència nacional i la unitat territorial, posició ratificada durant el 19è Congrés celebrat a Barcelona el 18 i 19 de desembre de 1993 mitjançant una declaració ideològica, prou genèrica, però que de manera taxativa apostava també per l’independentisme, a partir d’una via democràtica i pacífica.

1992 - erc