1969. Declaració Política de Principis del PSAN

Arran de l’assemblea fundacional decidí sintetitzar els seus punts programàtics en una Declaració Política de Principis, que en el seu primer apartat definia el PSAN com “l’organització política que es proposa la formació del moviment general de les classes catalanes per a la lluita d’alliberament nacional per mitjà d’una progressiva presa de consciència revolucionària global de la seva doble opressió nacional i de classe”. Finalment, quant a l’estructura de la nova organització, a partir de les bases d’enquadrament dels militants s’elegiren els òrgans de representació, és a dir, els membres de l’Assemblea de representants d’on s’escollí el Consell Executiu del qual, lògicament, passaren a formar part els principals dirigents com Josep Ferrer, Joan Armet, els germans Carles i Rafael Castellanos, Blanca Serra o Teresa Alabèrnia, entre d’altres.

El primer objectiu de la formació independentista recent creada havia d’anar dirigit, gairebé per força, a reforçar la seva pròpia estructura i a donar a conèixer el novedós missatge polític que representava.

Així, amb data de l’agost-setembre de 1969 podia sortir al carrer el primer número del seu portaveu Lluita, on trobem ja els principals símbols partidaris del PSAN, com eren el mapa dels Països Catalans i una senyera amb l’estel de cinc puntes, junt a les consignes de socialisme i independència.

 

Malgrat els esforços activistes mitjançant la realització de pintades, el repartiment de fulls volanders o la venda del Lluita aprofitant especialment les dates més assenyalades del calendari nacionalista com el 23 d’abril i l’11 de Setembre, al qual s’hi afegeixen commemoracions destacades del moviment obrer com l’1 de maig, el marc d’actuació del PSAN segueix reduït al Principat i les pedreres de captació de militants no varien respecte a les habituals del nacionalisme radical.