1899. Domènec Martí i Julià. Lligant la lluita nacional i social

En contacte a la seva joventut amb els cercles federalistes, seguidor d’Almirall i, en cert sentit, continuador de l’esperit progressista i la preocupació social que ja hem pogut detectar en el també metge Josep Narcís Roca i Farreras, Martí i Juliàserà el principal responsable que la qüestió social centri el debat de la Unió Catalanista tal com succeí a l’assemblea celebrada a Barcelona el mes de maig de1904 i que també, per primera vegada, una organització nacionalista expressi la seva preocupació per la problemàtica dels treballadors.

El tema escollit per a centrar els debats d’aquesta assemblea, “El catalanisme i el problema social”, no deixava dubtes de la direcció proposada pel nou president per mirar de reconduir l’estratègia de la Unió Catalanista. Certament, en el contingut de les bases finalment aprovades predominaven les propostes favorables al cooperativisme i el mutualisme, a la conciliació social o a la millora de les condicions laborals, des de l’absència total de referents als corrents ideològics majoritaris del moviment obrer.

Martí Julià 2
Martí Julià

 

En qualsevol cas, resulta prou decidida l’aposta del doctor Martí i Julià per establir distàncies insalvables en aquest terreny respecte del catalanisme conservador de Prat de la Riba, del qual ben aviat es podrà comprovar la preeminència que estableix dels interessos de classe per damunt dels nacionalistes.

Però, a diferència de les posicions del catalanisme de la Lliga, tot i que la seva presidència representa un trencament amb el sector més romàntic i historicista representat per Àngel Guimerà que l’havia dominat anteriorment, Martí i Julià mantindrà l’oposició a convertir la Unió Catalanista en partit polític.