1979. El BEAN

Davant la dissolució de les Corts de Madrid, un cop aprovada la constitució, i la posterior convocatòria d’eleccions legislatives amb data del 3 de març de 1979, la posició del PSAN oficial reflectirà les contradiccions internes que ben aviat el portaran a la tercera de les escissions de la seva curta història.

Així, a proposta del BCT i de sectors independents, acceptà entrar a formar part de la coalició que s’anomenaria Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. Encapçalada a Barcelona pel senador Lluís M. Xirinachs i pel historiador-poeta, novament fora del PSAN, Fèlix Cucurull, aquest partit aconseguí després de fortes discrepàncies el tercer lloc, que ocuparia el seu dirigent Jordi Moners, i el primer per Lleida i per Tarragona, amb Maria Mercè Marçal i Xavier Romeu, respectivament, per davant del BCT que situà Joan A. Sánchez Carreté quart per a Barcelona i Pere Crosses, cap de llista per Girona.

1980-BEAN-XIRI-CARTELL
1980 – Cartell del BEAN

Al País Valencià, en lògica correlació al seu grau d’incidència en aquest territori tres militants del PSAN –Josep Guia, per València, Toni Mirò, per Alacant i Helena Nomdedéu, per Castelló– encapçalaren la candidatura i s’intentà igualment que el Partit Socialista de Mallorca i el de Menorca es presentessin també sota la sigla del BEAN, però l’allunyament d’aquestes dues forces de l’espai independentista feu impossible que aquesta candidatura electoral abastés la totalitat de l’àmbit català peninsular.

Tanmateix, la relació dins aquesta candidatura entre el BCT i els independents propers a Lluís M. Xirinachs, d’una banda, i el PSAN, de l’altra, fou en tot moment molt tensa i travessà per molts moments delicats fins a convertir-se en una de les causes del seu fracàs electoral.

En plena contradicció interna entre els militants partidaris d’una posició rupturista de rebuig del nou sistema constitucional i aquells més inclinats a la utilització de la via parlamentària, gairebé de bon començament el PSAN criticarà l’excessiu protagonisme concedit dins el BEAN a la figura de Xirinachs, la personalitat més coneguda de la coalició i la que podia aglutinar electoralment la corrent d’opinió més crítica amb la Constitució recentment aprovada i, en general, respecte al decebedor procés de reforma política.

El fracàs electoral es consumà sense poder assolir el principal objectiu com era el de la representació parlamentària. El BEAN arribà a la xifra de poc més de 40.000 vots a la circumscripció de Barcelona, la més reeixida, amb el 1,6 % dels vots emesos, resultant particularment baixos els resultats al País Valencià on aquests percentatges foren del 0,50 %.

Malgrat la proposta del BCT de mantenir la unitat dins el BEAN a les eleccions municipals convocades el mes següent, el 3 d’abril més concretament, el PSAN oficial decidí trencar definitivament la coalició i tirar endavant el pla de treball previst amb anterioritat. D’aquesta manera, es presentà majoritàriament formant part de diferents candidatures populars o aplegat amb diferents partits d’esquerra, i en solitari només a uns pocs municipis del Principat (Manresa, Malgrat de Mar, El Prat i Sant Boi de Llobregat), utilitzant però les sigles del BEAN que havia registrat de manera unilateral, per a aquestes eleccions a tres poblacions del País Valencià (València, Algemesí i Oliva). En total, aconseguirà 32 regidors, –14 al País Valencià–, mentre que el BCT que a corre-cuita tragué al carrer les sigles del Bloc d’Esquerra Catalana, només presentà candidatures a 17 ajuntaments del Principat.