1936. El Diari de Barcelona es converteix en capçalera de l’independentisme

D’aquesta manera, mentre Josep Dencàs assumia, com era previsible, la Secretaria General de la nova formació unificada i elegia el dia 24 de juliol d’entre els seus seguidors més directes tots els membres del Consell Revolucionari, els dirigents de Nosaltres Sols! maldaven per controlar la Secretaria situada a l’Oro del Rhin i els antics militants del PNC es feien forts en el recentment ocupat i convertit en òrgan oficial d’expressió del partit, el Diari de Barcelona.

1936-2-DIARI-DE-BARCELONA-PORTANVEU-D'ESTAT-CATALÀ-13-10-1936

L’aixecament militar, a més de precipitar i contribuir, per tant, a mal soldar la unificació de la nova formació separatista, havia obligat a modificar l’inicial projecte de fundar un òrgan de premsa propi, per al qual Josep Dencàs tenia ja emparaulat tant el capital suficient com el nom del seu director, Daniel Cardona. En el seu lloc, el Diari de Barcelona, l’únic que fins aleshores no havia sofert una mesura d’intervenció similar per part de cap altra força política, després de signar un contracte d’un any amb els treballadors, majoritàriament de filiació llibertària, i de catalanitzar la capçalera, esdevingué el principal aparell d’expressió escrita d’Estat Català.

Com ja ha quedat dit, en el repartiment de poder produït de facto al si de la nova organització separatista, des del dia 21 de juliol el Brusi quedà en mans del PNC sota la direcció provisional d’un dels seus primers ocupants, Ramon Josa, i més tard i de manera definitiva, de Marcel·lí Perelló, un dels històrics militants que havia participat als anys vint a l’atemptat del Garraf, i com a cap de redacció un nou vingut al partit, vell amic dels germans Badia per la seva coincident procedència lleidatana, Joan Cornudella.

1936 - detallet ec 2
Anunci d’Estat Català.