1981. El Manifiesto de los 2.300, i la seva resposta: La Crida i el tret a Jiménez Losantos

Si com a conseqüència d’aquest intent el dia 13 de març el Consell de Ministres comunicava a les Corts la necessitat d’una llei, la coneguda com a LOAPA, que reconduís en clau restrictiva el procés de desenvolupament autonòmic de l’Estat, tan sols un dia abans Diario 16 publicava l’anomenat Manifiesto de los 2.300 signat per una sèrie d’intel·lectuals residents al Principat, com Amando de Miguel o Federico Jiménez Losantos, en el qual volien denunciar la situació “d’inferioritat i persecució” de l’idioma castellà a Catalunya.

 

Com a resposta gairebé immediata, el 18 de març s’organitzà una acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb l’assistència d’unes dues mil persones que tindrà com a conseqüència l’aplegament de més de mil entitats cíviques catalanes a l’entorn d’un escrit de vuit punts “en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana” que donà origen a un moviment prou conegut a partir d’ara com serà la Crida a la Solidaritat.

1981 - la crida

La ràpida i contundent resposta cívica demostrava, pocs anys després de la mort del dictador i amb unes institucions autonòmiques encara per desenvolupar, el grau de sensibilitat d’una bona part de la societat catalana en la defensa de la seva llengua que poc abans, el 4 d’abril de 1979 més concretament, havia alertat el dictamen publicat al número 15 de la revista Els Marges amb el significatiu títol de “Una nació sense estat, un poble sense llengua?”, a manca dels instruments propis d’un estat per a fer-hi front, es trobava en un procés de retrocés irreversible.

 

L’actuació de la Crida no s’aturà aquí sinó que intentant articular aquesta profunda preocupació pel futur de la llengua lligada a la supervivència de la nació i a la capacitat de disposar d’eines per redreçar aquesta situació de prostració organitzà a continuació una campanya de sensibilització sota el lema Som una nació que presentada el dia de Sant Jordi culminà el 24 de juny de 1981 amb un acte unitari al Camp Nou que congregà prop de 90.000 persones.

 

Terra Lliure, que el 21 de maig anterior havia segrestat Federico Jiménez Losantos, un dels signataris del Manifiesto de los 2.300, deixant-lo abandonat amb un tret al genoll, aprofità també l’avinentesa d’aquest acte a l’estadi del Futbol Club Barcelona i d’alguna manera també intentà capitalitzar-lo repartint milers de fulls volanders amb el text de la seva primera declaració pública.

 

De manera prou breu, aquest primera declaració denunciava la destrucció de la nació catalana, concretada en els seus diversos aspectes polític, social, econòmic, ecològic o de militarització i feia una crida a defensar la terra, lluitant a nivell polític amb els partits independentistes; de solidaritat, amb els CSPC; en el camp obrer, contribuint a la construcció d’un sindicat nacional; i en el militar, evidentment, a Terra Lliure.