1981. El moviment independentista s’organitza, l’estat espanyol empresona

Arran de les accions de Terra Lliure com la col·locació el 29 d’octubre de sengles artefactes explosius a la Diputació de Lleida, la seu dels Montepíos Laborales i el Palau de Justícia, ambdós a Barcelona, i el 9 de novembre contra la caserna de la guàrdia civil a Terrassa, el 3 de desembre de 1981 es produïa la primera resposta policial amb la detenció de 23 persones entre les quals destacava les de Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusats de l’autoria material de l’acció contra Federico Jiménez Losantos, i les de diversos dirigents de l’IPC com Carles Castellanos o les germanes Eva i Blanca Serra.

 

Aquestes detencions produïren de fet una crisi important dins la direcció de Terra Lliure que, tot i la celebració l’octubre i novembre de 1982 de les dues parts de la primera assemblea de l’organització, dedicades sobretot a temes d’estructuració interna, no arribà a superar del tot fins a començaments de 1984 quan arran de la seva segona assemblea s’aprovin els estatuts i la Declaració de Principis.

 

Però, malgrat aquest temporal retrocés, la importància mateixa de l’acció policial, que tindria encara una segona part un any més tard, el 16 de novembre de 1982, amb noves detencions de militants com les de Carles Benítez o la Xavier Monton entre d’altres, venia a confirmar el ressò aconseguit per Terra Lliure al llarg d’una trajectòria prou curta encara, però adaptada ja a la nova conjuntura política hereva ja d’una certa institucionalització i consolidació del sistema parlamentari.

1995-no-als-judicis-tll