1931. El moviment separatista català davant l’arribada de la República

 

1931 - Pere Màrtir Rossell i Vilar
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
Daniel Cradona
Daniel Cardona 
1931 - Miquel Angel Baltà
Miquel Àngel Baltà
Miquel Badia
Miquel Badia i Capell

La proclamació de la “República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica” per part de Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931 produí dins el món separatista català un ràpid i immediat moviment d’apropament i d’unitat desconegut fins aleshores.

Els dirigents més representatius del nacionalisme radical, mobilitzats entorn de la defensa del que semblava l’assoliment del vell ideal d’independència, deixaren de banda momentàniament antigues diferències polítiques i es posaren d’acord per a constituir una comissió conjunta de la qual formaren part:

Pere Rossell i Vilar,Josep Maria Batista i Roca, Miquel A. Baltà i Daniel Cardona, als quals s’afegiren també Lluís Soler i Damians i Daniel Girona i Llagostera en representació de la Unió Catalanista.

És tractava bàsicament, per tant, dels impulsors principals de les iniciatives orgàniques de tipus paramilitar i d’acció directa (Bandera Negra, SEM, ÒRMICA, etc.) sorgides en resposta a la incitació insurreccional del separatisme dels anys vint.

Amb el propòsit de defensar la República catalana d’un hipotètic atac del govern central aquesta comissió proposà a Macià la creació d’una Guardia Cívica Republicana a reclutar entre la joventut catalana, segons el projecte d’un altre militant ultracatalanista com Ricard Fages.

La comissió unànimement decidí encomanar la direcció de la Guàrdia Cívica a Miquel A. Baltà per la seva experiència al capdavant de la Societat d’Estudis Militars i feu gestions per a instal·lar una oficina de reclutament al primer pis de l’edifici de la Generalitat, llavors encara de la Diputació de Barcelona.

De manera paral·lela, un dels militants que havia participat el 1925 al complot de Garraf, Miquel Badia i Capell, ben conegut pel seu arrauxat activisme, serà l’encarregat d’organitzar un servei informal de custòdia d’aquest mateix edifici i ben aviat esdevindrà el cap de l’escamot de confiança creat per a la protecció personal de “l’Avi”.

Tanmateix, l’ambient d’unitat i el clima de coordinació entre les forces separatistes durarà tot just tres dies, els que anaren de la proclamació de la República Catalana, el 14 d’abril, a la coneguda i discutida marxa enrera protagonitzada per Macià, el dia 17.