1916. El nacionalisme insurrecional català, mirant cap a Irlanda

En aquest sentit, a diferència del rebuig total a les campanyes colonials al Marroc, qualificades pels més catalanistes com per la resta de sectors progressistes, d’enfrontament bèl·lic agressiu i imperialista, la consideració del gran conflicte internacional com una mena de guerra de les nacions legitimada i la invocació constant a participar-hi activament, des de la generalització del concepte de guerra justa d’alliberament nacional i de defensa de les nacions oprimides serà fonamental per a estendre en el separatisme una posició fortament arrelada cap a un nacionalisme insurreccional i obert, per tant, a la utilització de la via armada.

Aquest nacionalisme insurreccional que a partir de l’aixecament de Pasqua de 1916, cridarà l’atenció i serà el miratge dels nacionalistes catalans, d’ara endavant esdevindrà un model gairebé paradigmàtic.

Full volant: Exemple irlandès a Catalunya

I, en aquest sentit, serà sens dubte Daniel Cardona, tot i que, com serà habitual en la seva llarga trajectòria política, no assumeixi necessàriament un paper públic de primera fila, qui, des de l’adopció plena del model irlandès i prenent en certa manera el relleu del doctor Martí i Julià, de les runes del culturalisme de la Unió Catalanista i des dels petits i dispersos fins aleshores grups catalanistes radicals, esdevingui el principal responsable del pas cap a un separatisme organitzat obertament polític que no tardarà en fer-se realitat.

Lluís Escalé
LLuís Escaler

Insurreccionalisme i via armada, procedents del model irlandès, casen perfectament amb la pràctica del liberalisme peninsular vuitcentista i, sobretot, amb un clar apoliticisme o, millor dit, desconfiança de l’electoralisme i del parlamentarisme contaminat pel joc polític espanyol. Seran aquests precisament, junt a d’altres factors que el catalanisme intransigent ha anat covant durant tots aquests anys de creixement dins la Unió Catalanista com l’interclassisme i un cert contingut socialitzant diferenciador del catalanisme conservador, els trets característics principals del independentisme català, com a mínim, durant un parell de dècades.

1934 - Jaume Compte
Jaume Compte

Dins aquest procés que finalment conduirà a la conformació del primer separatisme polític català organitzat, al desembre de 1916 Daniel Cardona aconseguia donar un primer pas aplegant un petit nucli d’acció entre alguns dels militants ultracatalanistes que des de la dècada precedent hem vist créixer políticament dins els petits grups radicals de la Unió Catalanista com Manuel Pagès i Mercader o Daniel Roig i Pruna, junt a alguns de més joves com Daniel López, Lluís Escaler o Jaume Compte. Al redós de Daniel Cardona, “s’aplegaren un estol de minyons incondicionalment addictes a les seves iniciatives patriòtiques”.