1974. El primer congrés del Front Nacional de Catalunya

L’agost del 1974 es va celebrar, al monestir de Montserrat, el Primer Congrés de l’FNC.

Les ponències aprovades al Congrés de Montserrat comportaren la màxima radicalització ideològica de la formació independentista; això es desprèn tant del llenguatge emprat a les ponències, proper al dels moviments d’alliberament nacional, com del lema del congrés: «Per un partit de masses i de combat». L’emmirallament amb l’experiència armada del País Basc era evident, posició que feia que no es renunciés als intents de reestructurar l’FNC sota l’impuls i els postulats de Martínez Vendrell.

Era obvi que la reminiscència patriòtica que es mantenia encara viva des dels temps heroics de la fundació de l’FNC va tenir el seu efecte, i la militància més veterana va acceptar el nou plantejament que es va presentar al Congrés.

La nova línia, elaborada sobretot per Joan-Ramon Colomines-Companys, Àlvar Valls, Amadeu Rocamora i Jesús Maria i Lluís Montserrat, es notà en aquest congrés, en el qual participaren una setantena de persones. A més, s’hi presentaren dos llibres corresponents a les ponències prèviament aprovades en el si del partit: l’anomenat «llibre blanc», Informe sobre qüestions tàctiques, i l’anomenat «llibre groc», Declaració de principis i d’acció política.

En aquest congrés ja es palpaven les ganes dels joves de tirar endavant un projecte armat. De fet, en el «llibre groc» hi havia un paràgraf en què es recollia la lluita armada com a mètode:

 

La lluita armada és, dins el procés d’alliberament nacional, una forma de lluita que es relaciona i es complementa amb la lluita de masses.L’existència de les forces d’ocupació i de tot l’aparell repressiu de les classes dominants [...] fa necessària una resposta de poder armat, que contraresti o dificulti l’acció repressiva.

Per l’experiència històrica fins avui sabem que els sectors dominants mai no renuncien voluntàriament als seus privilegis; d’altra banda, l’alliberament nacional mai no ha estat aconseguit per via pacífica: la via de la lluita armada se’ns farà imprescindible, doncs, en una fase o altra, per a enderrocar l’opressor.

 

Alguns d’aquells joves integrants de l’FNC que havien participat en accions d’agitació al carrer o com a acompanyants en passos de frontera, no paraven d’insistir prop dels òrgans directius del partit en el seu desig de passar a la via armada, i només obtenien com a resposta l’habitual «d’això, ja se n’ocupa en Jaume», referint-se a Jaume Martínez Vendrell.

1972 - 1r congres fnc1
Exemplar sobre les qüestions tàctiques