1934. El separatisme s’organitza després del 6 d’octubre

La principal conseqüència del fracassat intent del 6 d’octubre de 1934 per al moviment separatista català, farà que les diferències que aquests esdeveniments han provocat dins de l’Esquerra Republicana, i entre els dirigents nacionalistes radicals, ara majoritàriament a l’exili, i la fracció republicana que segueix Companys és en aquest moment tan gran i la relació ha quedat tan deteriorada que la separació sembla només qüestió de temps i d’avinentesa política, tal com ho indica el Manifest de Miquel Badia, des d’Orleans. Als militants d’Estat Català. Als amics d’Estat Català, que des de l’exili a aquesta ciutat francesa dona a conèixer el dirigent separatista el 6 de desembre de 1934.

Efectivament, els dos sectors s’acusen del fracàs del 6 d’octubre. Si per al nacionalisme radical la causa de la desfeta cal cercar-la en la tebiesa demostrada pel Govern Companys i la seva manca de voluntat real de fer front a l’exèrcit espanyol, per als sectors liberals i republicans de l’Esquerra, en canvi, els dos caps més visibles d’Estat Català, Dencàs i Badia, són els principals responsables d’haver descarrilat la positiva marxa del tren autonomista, en haver engrescat l’organització per la via de l’aventura i durant els mesos següents desfermaran una campanya de desprestigi i d’acusacions de connivència amb el feixisme en contra dels dos dirigents d’Estat Català.

1934-6_octubre_dencas

Davant d’aquesta campanya en contra, l’actitud de Dencàs i Badia serà totalment divergent. Així, mentre Josep Dencàs publicà un llibre titulat El 6 d’octubre des del Palau de Governació on intentava respondre les versions interessades del sector “companyonista” sobre el 6 d’octubre Miquel Badia, des de l’exili primer a l’Estat francès i durant una temporada també a Colòmbia, malgrat la pressió en sentit contrari dels seus correligionaris, optà per no contestar les acusacions sobre la seva actuació el 6 d’octubre fins haver preparat les condicions per a poder fer-ho en una situació molt més idònia i normalitzada.

Tot i que el trencament definitiu amb l’Esquerra és només cosa de temps, els dos caps d’Estat Català es posen d’acord, i així ho ratifiquen en una entrevista mantinguda a Bèlgica el desembre de 1935, en recomanar als seus seguidors esperar l’arribada d’una conjuntura normalitzada, amb tots els presos al carrer i els exiliats a casa, que permeti des del si de la formació republicana posar les fites d’una nova organització independentista autònoma.

Mentrestant, preparant el camí a la futura separació, el 28 de març de 1935 els militants d’Estat Català tiraven endavant de manera clandestina una nova època del setmanari amb aquest mateix nom, on es ratificava, entre d’altres, la interpretació d’aquesta suborganització sobre els esdeveniments del 6 d’octubre. I, de fet, a la recerca d’una identitat pròpia per al moment en que es produeixi l’esperada separació i en una conjuntura com es veurà d’exaltades declaracions obreristes i de processos unificadors, el mes de febrer d’aquest mateix any 1935 Estat Català participà en la primera reunió explorativa de la unificació marxista que més endavant donarà lloc al naixement del POUM.           

Pel que fa a les altres organitzacions de l’esmicolat panorama separatista d’aquests anys, el sector més obrerista representat pel PCP gaudí després del 6 d’octubre d’un gran prestigi dins les files catalanistes i obreres pel sacrifici dels seus dos líders més destacats arran d’aquests fets que, tanmateix, no el portarà a superar el grau de debilitament previ d’aquesta organització.

Tal vegada, l’organització que, amb la major part dels quadres a l’exili, sortí més debilitada del fracàs de l’aixecament d’octubre fou el PNC que viuria durant els mesos següents un procés d’evident hivernació.

Respecte a Nosaltres Sols!, la desorganització provocada per la marxa a l’exili de Daniel Cardona i alguns dels seus col·laboradors més estrets, l’empresonament d’altres i la impossibilitat de sortir al carrer del seu portaveu periodístic, comportarà una manifesta manca de coordinació política i, el que serà més important, durant els mesos següents al fracàs del 6 d’octubre, sorgiran del seu si diverses iniciatives polítiques autònomes, per primera vegada no controlades pel fins aleshores incontestable líder suprem.

1936 - full volant ben
Full volant del Bloc Escolar Nacionalista, de març de 1936.

En aquest sentit, cal remarcar, en primer lloc, el renovat activisme dels estudiants propers a Cardona aplegats a l’entorn de conegut com a Bloc Escolar Nacionalista que durant 1935 pot publicar un portaveu propi amb el nom de Redreçament.

1935-REDREÇAMENT-ORGAN-DEL-BLOC-ESCOLAR-NACIONALISTA

Però en aquesta conjuntura, posterior al fracàs de l’aixecament del 6 d’octubre i quan a Europa les ideologies totalitàries mantenen encara gairebé intacte tot el seu crèdit, es produirà, sempre de manera prou marginal, els primers i tímids intents de girar la vista cap als exemples del nacionalsocialisme alemany i el feixisme italià, per part d’alguns joves separatistes que refusen l’emmirallament obrerista paral·lel que des de l’esquerra hem vist trucar també la porta del nacionalisme radical català.

Més concretament, aprofitant aquests mesos de desconcert orgànic i d’afluixament del liderat de Daniel Cardona, del si del BEN sorgirà, sota la direcció d’un estudiant d’arquitectura fins aleshores cardonista convençut de nom Jacint Goday i Prats, un grup molt reduït i ben aviat desaparegut anomenat Moviment Nacionalista Totalitari que, tal vegada amb l’ajut econòmic del consolat italià, aconseguí treure al carrer des de l’agost de 1935 quatres números del seu portaveu Ferms!, on es reivindicava, entre d’altres qüestions, la construcció d’una Catalunya totalitària.

1935-ferms-rao-força

I en la mateixa línia, sempre des d’aquest flanc més dretà del moviment separatista, són prou coneguts durant aquests mesos altres tempteigs d’aproximació cap a les potències feixistes per part d’alguns militants propers a Cardona, com Manuel Blasi, qui aprofitant un viatge de caràcter comercial a Alemanya, realitzà alguns contactes a escala local amb el partit nazi alemany, mentre que un altre cardonista com Baldomer Palazón tiraria endavant iniciatives semblants, en aquest cas amb la Itàlia feixista.

1937 ferms
Imatges dels butlletins Ferms!

Daniel Cardona, tanmateix, que des de l’àmbit teòric sempre s’havia manifestat explícitament crític amb el contingut estatista de la ideologia feixista i que, com es veurà durant la guerra civil i la postguerra, recolzarà a nivell pràctic la lluita des del bàndol antifeixista, recuperarà de seguida el control absolut de la seva organització.

Es troba a l’aguait, a més, de les expectatives que poden crear-se dins el moviment separatista si el gruix dels militants d’Estat Català, com sembla cantat, decideixen seguir Dencàs i Badia en el procés de separació definitiva de l’ERC.

Així, davant aquesta possibilitat real i ben properes ja les eleccions legislatives de febrer de 1936, Nosaltres Sols! llançarà al carrer un manifest redactat per Manuel Blasi on formula la necessitat d’un front patriòtic que englobi tot el ventall del nacionalisme català des d’Unió Democràtica al Partit Nacionalista Català. Malgrat el fracàs d’aquesta proposta, començava a esbossar-se el procés que pocs mesos més tard conclourà amb la unificació de les tres formacions més importants d’aquest espai polític.