1907. Els joves separatistes s’organitzen

El clima de mobilització catalanista provocat per l’assalt al Cu-cut! que havia desembocat en la formació de la Solidaritat Catalana tindrà també el seu impacte sobre la Unió Catalanista. La configuració unitària de la plataforma electoral encaixava plenament amb les aspiracions interclassistes del catalanisme de la Unió i eren compartides igualment pels membres més radicals.

Com a conseqüència, els cercles juvenils més radicals arrenglerats a l’entorn de la Unió Catalanista viuran una altra conjuntura expansiva caracteritzada per la creació de nous grups i per un voluntarisme en creixement que els porta a organitzar diversos actes de propaganda, com conferències i xerrades o altres activitats més d’esbarjo relacionades amb l’excursionisme, el cant coral o el sardanisme. D’entre aquests joves militants de la Unió ha adquirit una relativa notorietat un noi de quinze anys, de nom Daniel Cardona, acomiadat de la merceria Borràs on treballava al carrer Ferran per instigar uns companys de feina a tirar des del balcó una galleda de serradures als militars que tornaven de la ràtzia anticatalana contra el Cu-cut!.

1907-Daniel Cardona
Un jove Daniel Cardona, d’ell sorgirien un innombrable grup de grups separatistes

Tanmateix, la Unió Catalanista no podrà amagar l’impacte negatiu que representa la sortida d’aquesta formació que arrossegarà també alguns militants dels grups juvenils més radicals com Daniel Roig i Pruna, president de l’Aplec Catalanista, càrrec del que presentaria la dimissió. Serà una militància prou efímera. Ben aviat, desencantats per la tebiesa nacionalista del CNR, la majoria dels joves radicals que hi passaren a formar part abandonaran aquest projecte.

El 1907 una denúncia del portaveu lerrouxista El Progreso respecte al viatge d’un escamot proveït de pistoles a València aprofitant l’intent del CNR d’estendre la Solidaritat Catalana a aquest territori, representa la primera notícia sobre l’aparició d’un grup ultracatalanista, anomenat Joventut Autonomista, afiliat també a la Unió Catalanista i presidit per un jove Manuel Pagès i Mercader, més endavant fundador d’Estat Català i company també de Daniel Cardona, al qual se’l pot relacionar amb l’activisme armat i que, per tant, sembla inaugurar un altre dels trets que esdevindran característics del primer separatisme català: l’emmirallament per l’acció directa i l’insurreccionalisme.

Manuel Pagès
Una de les primeres Manuel Pagès

A finals d’aquest mateix any, mentre començaven a sorgir les primeres diferències dins la Solidaritat Catalana i la manca d’un plantejament contundent en l’aspecte nacional i social apaivaga l’entusiasme inicial provocat per la formació del CNR, entre els grups radicals de la Unió Catalanista sorgeix una nova associació amb la intenció de reanimar el projecte de l’Aplec Catalanista i d’aixoplugar els sectors radicals, àdhuc els desencantats del projecte polític dirigit per Jaume Carner.

1907 - himne federacions separatistes
Any 1907. Himne de la Federació de Separatistes Catalans