1968 - 1972. Els passos de frontera

Paral·lelament, al que es feia dins del FNC, gent integrada en ell i militants al voltant organitzaren els grups de passos de frontera. D’aquesta manera de 1968 al 1972, es perfilà un tipus d’accions que posaren en contacte a gent que volia fer un pas més per a l’alliberament del país.

Entre el material passat fou trenta mil unitats d’un disc single de 45 rpm que, amb la suposada veu del president Macià, contenia el discurs de proclamació de la República Catalana fet el 14 d’abril de 1931, en què es deia: «Interpretant el sentiment i els anhels del poble, proclamo la República Catalana com a part integrant de la Federació Ibèrica. [...] Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!». Abans del discurs de Macià, però, hi havia una introducció, llegida per Berenguer Ballester, que deia:

“Aquesta República Catalana havia de convertir-se en Generalitat de Catalunya. Molt s’ha parlat de falta d’habilitat política, de conseqüència o d’inconseqüència ideològica. La realitat és que Macià va haver de cedir per falta d’una força militar que garantís l’estat nacional que havia proclamat. La Guàrdia Civil i l’exèrcit d’Espanya eren l’única força armada que existia a Catalunya, una força armada resolta a imposar els punts de vista de l’Estat espanyol. No hi havia res d’eficaç per oposar-hi, no quedava més remei que acceptar i prosseguir en condicions precàries la via de la negociació política.”

A la segona cara del disc se sentia la veu de Macià anunciant al poble de Catalunya l’aprovació de l’Estatut el 9 de setembre de 1932, i el president concloïa: “Ara, però, ens caldrà tenir ben clar que no haurem vençut fins que tinguem a les nostres mans el poder i la força necessària per mantenir-lo.”

Aquest disc va ser enregistrat a París per Manuel Viusà i bona part dels milers d’exemplars editats van ser portats cap a Andorra, on, mentrestant, amb la impremta òfset que tenia Núria, la seva filla, al domicili d’Andorra la Vella, s’imprimien les fundes de cartó plastificat.

1968 - fnc - quip de fronteres
1968 – Equip de passos de frontera

Amb l’edició i el repartiment massiu d’aquest disc entre associacions i entitats afins ―partits clandestins, grups escoltes i sardanistes, grups parroquials polititzats― es volia escampar la idea insurreccional i, tal com proclamava Macià, la idea de formar una força armada amb capacitat d’intervenir quan calgués. El juliol del 1973 el disc ja havia arribat a Mèxic i el Butlletí d’Informació dels Països Catalans se’n feia ressò mitjançant un article i l’editorial de la revista, titulat «Volem la nostra llibertat nacional o no la volem?»:

Sobre la base indispensable de la nostra voluntat d’ésser catalans i res més, desenvoluparem sòlidament l’acció alliberadora. Nosaltres, tot fent ús de l’experiència creiem que l’acció més eficaç és la unilateral i directa. Estem completament desenganyats dels pactes.

Del que ens hem de preocupar és de la creació d’una força armada, cosa que hem negligit sempre, malgrat que és, encara, l’instrument més eficaç per a crear i sostenir un poder polític.

Per quan arribi l’oportunitat, que arribarà un dia o altre, no ens hem de tornar a trobar com el 14 d’abril de 1931 que els governants comptaven amb molts de milers de vots, però sense cap fusell. No n’hi ha prou amb tenir la raó, cal tenir la força per imposar-la.

1968 - euqip fronteres FNC - Robert Surroca - Jordi Cardona
Robert Surroca i Jordi Cardona. Membres de l’equip de fronteres del FNC

També en aquests passos s’aprofitava per a introduir, a part dels discs de la proclamació de la República Catalana ja citats, llibres de les Edicions Catalanes de París, alguns editats a Catalunya però transportats per la frontera francesa per a fer veure que s’havien editat a França (els passos d’aquest material eren sol·licitats i pagats per Josep Benet i Morell directament a Martínez Vendrell) i discos del concert de Raimon a l’Olympia de París ―prohibits pel règim―, sobretot per tres rutes: Banyuls-Llançà, Prats de Molló-Camprodon i Andorra-la Seu d’Urgell.

Aquests exercicis servien per a fer maniobres de passos de frontera en condicions reals i amb material perillós a sobre; no cal recordar el que s’hi jugaven si la Guàrdia Civil els trobava amb material «separatista» al damunt.

Igual com havia fet Jaume Cornudella a la Catalunya del Nord un cop acabada la Segona Guerra Mundial, quan a títol personal havia anat acumulant armes i explosius ―una part dels quals els primers mesos del 1946 la secció militar de l’FNC havia transportat al sud del país―, vint-i-sis anys després es tornava a fer la mateixa operació: diversos joves enquadrats en l’organització, que a poc a poc s’anava fent estanca, van desenterrar la resta de les armes ―moltes de les quals eren molt antigues, com ara màusers, revòlvers del 38, pistoles Astra de 9 mm i altres tipus de pistoles― que quedaven a la Catalunya del Nord i les van baixar al sud. D’allà també van portar material especial per a la construcció que provenia de l’empresa de Jaume Cornudella a Perpinyà, que farien servir per a construir dipòsits d’armes, i van començar a buscar llocs adients on amagar-les. Amb aquest primer material van fer exercicis de muntatge, desmuntatge i maneig d’armament.