1996. ERC: Colom marxa, Josep Lluís Carod-Rovira entra en acció

Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya, especialment després de superar la crisi soferta a mitjan dels anys noranta, ha resultat la gran beneficiada del creixement experimentat per l’independentisme durant els darrers anys.

 

Efectivament, a les eleccions legislatives del març de 1996, amb una pèrdua de 23.000 vots, trencava l’anterior tendència ascendent i les seves possibilitats de creixement semblaven haver tocat sostre. La crisi interna feu acte de presència arran de la sanció oberta per Àngel Colom contra Carles Bonet i Jaume Rodríguez a l’abril de 1996 que generà, fonamentalment per la incapacitat del secretari general d’arribar a acords interns i en desacord amb una direcció poc col·legiada i de caràcter molt presidencialista, el Manifest dels 229 signat per diferents càrrecs interns contraris a aquesta mesura.

 

El conflicte es va resoldre poc abans del XXI Congrés celebrat el 23 i 24 de novembre de 1996 a Vilafranca del Penedès, quan des de la constatació de la seva posició minoritària Àngel Colom abandonà l’ERC junt amb varis regidors, tres diputats al Parlament del Principat i l’escó al Parlament de Madrid ocupat per Pilar Rahola que d’aquesta manera esdevingueren els líders principals del nou Partit per la Independència de Catalunya que el maig de 1997 celebraria la seva assemblea fundacional.

 

Conseqüència de l’escàs ressò electoral obtingut tant a les municipals com a les europees de 1999, el PI es dissoldria el 5 de setembre del mateix any.

 

Finalment, la celebració del citat XXI Congrés de Vilafranca, després d’un pacte amb les diferents tendències, es tancà amb l’elecció de Josep Lluís Carod-Rovira com a secretari general i de Jordi Carbonell, com a president.

 

Com ha deixat en evidència, sobretot, la recuperació posterior del vot, una certa penetració arreu de la geografia del Principat i les importants expectatives electorals amb vista a les eleccions autonòmiques del 16 de novembre de 2003, es tractava, en realitat d’una crisi temporal de creixement.