1931. Es crea el Partit Nacionalista Català

Alguns militants d’Estat Català, disconformes amb la trajectòria de l’Avi i oposats a la línia plantejada per Josep Dencàs i Miquel Badia, optaren per trencar directament amb la formació històrica del separatisme dels anys vint i tirar endavant nous projectes orgànics amb un contingut nacionalista radical.

El juliol es convocà a Sitges una assemblea, amb la participació també de Jaume Compte, ben aviat separat d’aquest procés pel seu enfocament molt més obrerista, on es demanà la reorganització de l’Estat Català anterior a la fusió amb l’ERC, també impactarà la notícia de la renúncia de l’antic tresorer d’Estat Català, el sastre Josep Casals i Freixes.

1931 PNC FULL VOLANT

Després d’una tensa i infructuosa reunió amb Macià, el grup dissident feu públic un manifest en el qual demanava directament la reconstrucció d’Estat Català entorn de la reivindicació independentista, signat per un comitè provisional del que formaven part, a més de Josep Casals, Joan Boladeres i Maruny, Antoni Gallemi o Josep Salvà. 

El següent pas serà l’obertura a Barcelona d’una oficina amb el nom d’Elements d’Estat Català que volia diferenciar-se clarament de la colla de militants també dissidents de Jaume Compte coneguts, per reunir-se en un local sobre aquest teatre, com el grup de l’Olímpia. I pocs dies després de que les eleccions a diputats per a les Corts Constituents del 28 de juny de 1931 confirmessin la posició dominant d’ERC al Principat, es pronunciaven públicament contra l’estratègia “circumstancial” de la formació republicana.

1933-carnet pnc

A primers de setembre, incidint en la recerca d’una via orgànica pròpia, els EEC organitzaven un míting a Lleida i aprofitaren l’Onze de setembre per a publicar un setmanari que recuperava la històrica capçalera d’Estat Català.

Ocupat, com veurem el flanc més revolucionari del nacionalisme radical antimacianista pel grup de Jaume Compte, la formació de Josep Casals semblava confluir per la dreta amb Nosaltres Sols! quan a l’octubre aquesta darrera llançava un projecte de Front Únic Català i per mitjà de les sigles de la Unió Catalanista, utilitzades com sempre per Daniel Cardona per a impulsar les seves iniciatives unitàries, el mes de novembre la vella institució suprapartidària plantejava la creació d’un Partit Nacionalista Català.

El projecte, que en paral·lel a la sortida al carrer de la democristiana Unió Democràtica, aplegarà un bon nombre de militants ultracatalanistes catòlics, va rebre un important impuls gràcies a la conferència pronunciada el 22 de desembre de 1931 als locals de Palestra per l’històric antimacianista Manuel Massó i Llorens, tot just després d’haver retornat de l’Argentina.

1932 - pnc - la nació catalana
Orgàn del PNC, la Nació Catalana

A començaments del mes de març de 1932, mentre a Madrid les Corts es trobaven en procés de discussió i retall de l’Estatut de Núria, recreant el nom i el significat de la reunió que deu anys abans havien donat origen a Estat Català, aquests militants dissidents impulsaven una nova Conferència Nacional Catalana i, malgrat que el seu míting inaugural fos prohibit per separatista pel governador civil, donaren a conèixer la sortida al carrer del Partit Nacionalista Català.

Set petits grups entraven a formar part finalment del nou projecte orgànic: els Elements d’Estat Català; la secció de Gràcia de NS!, anomenada l’Estat Lliure Català; el grup de Massó, batejat com Unió Nacional Catalana Republicana de Sudamèrica; la Secció Ferroviària d’Estat Català; el Club Esportiu de Catalunya; i Nosaltres Sols! i la Unió Catalanista que l’abandonarien pocs mesos més endavant, seguint la indicació de Cardona, en desacord amb la clara vocació majoritària d’intervenir en política amb la qual naixia el PNC.

Just després d’aquestes dues desercions, el mes d’agost de 1932 la nova formació publicava el primer número del seu portaveu La Nació Catalana.

A més dels ja esmentats Josep Casals i Manuel Massó, els líders més destacats de la nova formació que integraven la primera Junta General el 27 de juliol de 1932 eren membres coneguts de l’espai separatista com Lluís Marsans, el doctor Lluís Soler i Damians o Josep de C. Serra i Ràfols, junt a d’altres militants que a partir d’aquest moment tindran un cert protagonisme dins el nacionalisme radical com Josep Maria Xammar o Joaquim Casamitjana.

Des de la reivindicació de la independència de Catalunya i del seu dret a constituir-se en Estat, a diferència d’altres plataformes orgàniques d’aquest mateix espai el PNC intentarà impulsar per primera vegada la intervenció decidida d’una formació separatista en el joc polític sense cap tipus de limitació.

Ideològicament, tal com explicava el seu manifest “Al poble de Catalunya”, a partir d’un nacionalisme fortament interclassista i conservador, el PNC alertava del perill de la ideologia revolucionaria anarquista, defenia un plantejament de catalanisme integral que des de la dreta volia plantar cara l’autonomisme de l’Esquerra, de la qual li separava també un contingut catòlic majoritari, i marcava diferències igualment amb el tebi regionalisme de la Lliga.

1931 - FULL - PNC
Full volant de propaganda de la candidatura del PNC. Arxiu Albert Roqué i Figuls