1985. És molt senzill: digueu-li Catalunya

En aquesta conjuntura prou favorable a un independentisme que per fi semblava començar a créixer socialment i a estendre el seu missatge polític, té lloc a finals de desembre de 1985 la presentació d’un llibre breu, de seixanta pàgines, a les quals el seu autor, Josep Guia, el líder indiscutible del PSAN als darrers deu anys, posà un títol prou entenedor com És molt senzill: digueu-li Catalunya i que suposarà un intent evident de renovellar les bases teòriques del moviment nacionalista.

1988 - és molt senzill digueu-li Catalunya

La formulació del dirigent del PSAN era clara i directa. Recuperant la “qüestió de noms” que des de la formulació fusteriana de 1962 havia congregat una certa unanimitat en els mitjans intel·lectuals i catalanistes a l’entorn de la denominació Països Catalans, des d’un plantejament basat en la configuració centre-perifèria on la Catalunya central hauria d’intervenir en el conjunt nacional, Josep Guia anava pel dret i, deixant de banda aquest nom que per a ell no era altra cosa que “una mala disfressa”, proposava passar a designar el conjunt de territoris de la nació catalana simplement com a Catalunya, al temps que catalogava com a “fal·laç” i “conte de fades i barrufets” l’estratègia de recobrament propi de cada país per a tornar a ajuntar-se a posteriori.

 

Si bé la proposta sense embuts i prou voluntarista de Josep Guia, tot i els esforços esmerçats, no aconseguirà tancar definitivament la ”qüestió de noms”, el llibre assolí un cert ressò en els àmbits nacionalistes i el moviment independentista, potser per primera vegada, era capaç de prendre la iniciativa en el procés d’introspecció i reflexió dels fonaments nacionals.