1989. Esfondrament del bloc socialista i reviscolament de les nacions ocupades pel gegant soviètic

La nova conjuntura internacional que s’obrirà a partir de 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i l’esfondrament del bloc de països socialistes tindrà una repercussió ambivalent, però en qualsevol cas prou important, en el desenvolupament del moviment independentista català.

La descomposició del gegant soviètic i els conflictes ètnics de l’antiga Iugoslàvia i l’aparició de nombrosos processos independentistes al Bàltic, al Caucas i als Balcans, o, fins i tot, el desfermament final de la unitat d’Alemanya, suposarà un decidit impuls a les lluites de caràcter nacional.

Efectivament, a partir d’aquest moment la reivindicació del dret d’autodeterminació assolirà un protagonisme de primer ordre dins l’agenda política, com ho posarà clarament de manifest, segons la proposta no de llei presentada per ERC, la declaració aprovada pel Parlament del Principat el 12 de desembre de 1989, amb el vot en contra del PSC i l’absència del PP, en la qual s’assegurava textualment que “l’acatament al marc constitucional no implica la renúncia del poble català a l’autodeterminació”.