1922. Fundació d’Estat Català

L’octubre del 1919, encerclada amb un senyera estelada un full volant del Comitè Nacional Català de Barcelona, l’organització creada a París per supervivents del Comitè de Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial, expressava en àrab i català la solidaritat amb Al Raisuni, el fracàs al Marroc tornava a col·locar en un primer pla la guerra colonial i dins el moviment generalitzat de rebuig la posició del separatisme català semblava recuperar posicions amb la seva postura en contra del militarisme espanyol.

L’intent de recollir en una sola formació tot l’espai catalanista crític amb la formació lligaire ben aviat trobarà resposta entre els republicans catalanistes seguidors de Rovira i Virgili. Amb l’objectiu, doncs, d’aplegar totes les forces d’aquest espai polític els dies 4, 5 i 6 de juny de 1922 se celebrarà als Lluïsos de Gràcia una Conferència Nacional Catalana de la qual sortirà una nova organització política amb el nom d’Acció Catalana.

1922---conferència-nacional-catalana---int.jpg

La forta competència que representava aquest projecte per a l’estratègia política de Francesc Macià obligarà aquest a prendre-hi part. Però quedarà de manifest de seguida la distància que separa el grup convocant dels plantejaments de “l’Avi”.

Efectivament, mentre Rovira i Virgili aclaria a les planes de La Publicitat, el diari d’Acció Catalana, que la defensa del principi del dret a la independència recollida en les ponències congresuals no implicava necessàriament el seu exercici, Macià, en canvi, havia defensat davant la Conferència Nacional la posició partidària de formar un govern provisional i un braç armat que defensés la crida a “la constitució de l’Estat Català”.

La proposta de Macià que, després del breu període d’hivernació política i de la proclamació de l’Estat lliure d’Irlanda al desembre de 1921, semblava apropar-se a les tesis de Cardona i decantar-se cap a una estratègia que copiava els plantejaments del Sinn Féin, seria derrotada per 76 vots a favor i 211 en contra. El resultat semblava lògic. L’objectiu amb el que naixia Acció Catalana de conformar una estratègia electoral que omplís buit que deixava lliure el descrèdit de la Lliga des d’una voluntat d’intervenció institucional, malgrat l’evident radicalització del moment, es trobava prou allunyat de la vocació insurreccional de les propostes de Macià.

Publicació de l’Estat Català

En la línia de la ponència presentada davant la Conferència Nacional Catalana i tan sols un mes després de la sortida al carrer d’Acció Catalana, el 8 de juliol de 1922 en un acte presidit per la bandera de la vella Unió Catalanista i celebrat com no podia ser d’altra manera als locals del CADCI, Francesc Maciàdonava a conèixer la formació d’una nova organització, punt de referència obligat durant molts anys del moviment independentista: Estat Català.

La influència irlandesa sobre la que naixia Estat Català era indubtable. La independència de Catalunya, vindria per la via insurreccional, la nova aposta política orgànica s’havia de convertir en la llavor a través de la qual la representació elegida pel poble català proclamaria la independència, esdevenint el seu govern provisional i, alhora, la força armada que la defensés.

1922 - ec - per formeur un tireur
Les recomanacions a llegir pels lectors de l’Estat Català, eren prou explícites

“L’Avi” establia així una convergència estratègica amb les posicions que feia temps defensava Daniel Cardona, com ho posava de manifest la denominació del nou projecte, Estat Català, que a partir d’una proposta de Manuel Pagès era el mateix nom que ja figurava a la capçalera de l’efímera publicació cardonista de l’any 1918.

A més, la FDN com a estructura partidària perdrà tot el seu protagonisme en benefici de la plataforma recent creada i, des del mes de gener de 1923, el seu nom desapareixerà definitivament de la recuperada capçalera d’Estat Català. Serà un cop més l’equip de col·laboradors fidels de Cardona i ell mateix com cap de redacció qui controlarà la segona època del setmanari separatista iniciada el 15 de novembre de 1922, tot i que com a director hi figuri Francesc Macià, ben probablement per aprofitar com a aixopluc legal la seva condició de parlamentari. La crida a formar part de “l’exèrcit alliberador de Catalunya”, era constant.

La Batalla, escrit per Daniel Cardona, i prologat per Salvat Papasseït

Prèviament, el maig de 1922, Daniel Cardona havia rescatat la publicació de La Tralla, el conegut setmanari radical relacionat amb la Unió Catalanista, i l’any següent recollirà en forma de llibre els seus articles signats amb el pseudònim de “Vibrant”, sota el títol de La Batalla i amb pròleg del seu amic i antic company de feina, el poeta Joan Salvat-Papasseit.

Per tal de difondre el missatge polític de la nova formació separatista, durant els mesos següents “l’Avi” desenvoluparà una important campanya propagandística organitzant tota una sèrie de mítings arreu de la geografia catalana en col·laboració amb la xarxa d’associacions locals afins a Estat Català.