1986. II Assemblea Nacional del MDT

Durant el novembre de 1986, es celebrarà la II Assemblea Nacional, on la presentació de dues ponències, posaran de manifest les dues posicions dels dos sectors majoritaris que convivien al seu si.

 

D’una banda, el sector agrupat a l’entorn del PSAN que seguint l’esquema recollit a la seva Declaració de Principis des de 1981 pretenia convertir el MDT en un front patriòtic, lògicament organitzat a partir d’un partit hegemònic, tot destacant les contradiccions de caràcter nacional.

 

D’altra banda, obeint a l’altre corrent organitzat al si del MDT històricament enfrontat a l’altre sector i arrenglerat a partir de l’estructura partidària de l’IPC, es presentà la ponència titulada Per una política independentista de combat, que coneguda amb les sigles de PIC pretenia donar al moviment independentista un contingut més social.

 

En una primera part d’aquesta Segona Assemblea Nacional, aquesta darrera ponència, que rebia també el suport majoritari dels militants empresonats més veterans de Terra Lliure, s’imposaria de manera temporal.

 

Enmig de mútues denúncies d’irregularitat, al febrer de 1987 la segona part de l’assemblea, que s’havia de dedicar a l’aprovació d’esmenes a la ponència aprovada, es realitzà per separat i de manera paral·lela a València, amb els partidaris del Front Patriòtic i, per tant, amb l’aquiescència del PSAN, i a Barcelona, al voltant del sector prop a IPC que impulsava la PIC.

 

Novament, doncs, tot i les perspectives favorables de creixement, l’independentisme s’havia tornat a dividir i ben aviat aquestes posicions polítiques aparentment irreconciliables es traslladaran també a les organitzacions sectorials posades dempeus amb tanta dificultat des de començaments dels anys vuitanta com eren l’AEIU, els GDL, la Taula Antinuclear i Ecologista, les Dones Independentistes o el CSPC. I, fins i tot, l’escissió produïda dins el MDT tindrà una negativa repercussió i, sens dubte, contribuirà a limitar les perspectives de futur d’un flanc tradicionalment prou dèbil com era l’alternativa electoral municipal que amb moltes dificultats havia assolit per fi una mínima coherència i unitat de plantejaments al desembre de 1986 amb la creació de l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista.