1987. Cap al Parlament europeu recolzant l’independentisme basc + Ingerència basca a Catalunya

Enmig d’aquesta situació de divisió entre dues estratègies prou diferents dins el MDT, tindria lloc la campanya electoral al Parlament europeu convocada pel dia 10 de juny de 1987.

Malgrat algunes crítiques que havien aparegut els darrers anys respecte a la mimesi del procés d’alliberament nacional basc i les ingerències de les accions d’ETA en territori català, el sector del MDT més proper a l’IPC, ara agrupat entorn de la ponència coneguda com a PIC, i altres col·lectius menors, seguint una trajectòria de plena col·laboració i no poc emmirallament que com hem vist venia d’anys enrere, decidí fer campanya a favor i recolzar la llista que composta en exclusiva per militants propis presentà Herri Batasuna per a aquesta contesa.

Amb un suport prou important de 53 mil vots al conjunt de les tres regions catalanes de l’Estat espanyol, el més gran fora d’Euskadi, la formació basca aconseguí l’objectiu principal marcat a la campanya com fou que l’advocat i cap de llista, Txema Montero, ocupés un escó al Parlament d’Estrasburg.

Dies després d’aquestes eleccions, el 19 de juny, es produïa l’atemptat d’ETA contra els grans magatzems d’Hipercor al barri de Sant Andreu de Barcelona, amb el resultat de quinze morts i més de trenta ferits.

Més enllà de l’important retrocés en el suport a la formació abertzale basca que a les properes eleccions de 1989 perdria més de dos terços del vots rebuts dos anys abans, l’atemptat d’Hipercor, nou dies tan sols més tard de la important expressió de solidaritat electoral, perjudicaria greument l’independentisme català, en especial el sector que, en plena crisi orgànica protagonitzada per la divisió del MDT, recolzava l’activitat armada de Terra Lliure.

Pocs dies després de l’atemptat, aprofitant el seu judici a l’Audiència Nacional de Madrid, els militants d’aquesta organització Jaume Fernández, Carles Sastre i Montserrat Tarragó criticaren durament aquest atemptat i la ingerència que suposava en la lluita d’un moviment d’alliberament paral·lel. Però quan encara no feia dos mesos d’un incident tan greu com el d’Hipercor que contribuí molt seriosament al descrèdit de la lluita armada, com a conseqüència d’un artefacte col·locat per Terra Lliure la nit de l’onze de setembre de 1987 contra els jutjats de les Borges Blanques, moria una àvia de 62 anys, Emília Aldomà i Sans, per l’esfondrament de les parets laterals del local, contigua a l’habitació on dormia.

De fet, a partir d’aquesta conjuntura protagonitzada per la crisi del MDT i pel desprestigi de la lluita armada provocat per l’atemptat d’Hipercor i, en menor mesura, pel de les Borges Blanques, es dibuixarà el tombant decisiu per a decantar i empènyer bona part del capital ideològic i simbòlic de l’anomenat independentisme sociològic cap a la construcció d’alternatives no violentes i per reforçar el discurs favorable a la construcció d’un projecte nacionalista radical de vocació electoral.

Malgrat tot, durant la primera part de l’any 1988, segons algunes fonts com a resposta a la celebració del Mil·lenari de la Independència de Catalunya i la visita del rei, Terra Lliure protagonitzarà encara un bon nombre d’accions armades: el 26 de gener, contra la caserna de la Guàrdia Civil de Orpesa; el 28 de març, l’explosió d’un vehicle d’aquest cos a l’Hospitalet de Llobregat i la col·locació d’un artefacte contra una central de FECSA a la Zona Franca de Barcelona; el 5 d’abril contra una seu del INEM, també a Barcelona; o el 13 d’abril, amb atemptats simultanis contra quatre delegacions d’Hisenda a diferents indrets de la capital del Principat, per citar-ne només alguns.