1953 - 1969. Internacionalització

Paral·lelament al procés de redreçament a l’interior a partir de les joves incorporacions d’estudiants universitaris, el Secretariat a l’Exterior del Front Nacional intentarà reorganitzar les delegacions americanes del partit, fins a un total de nou, sota la responsabilitat de vells coneguts del món separatista com Josep M. Xammar, a Mèxic, o Antoni Blàvia, a Xile, i mirarà de tirar endavant un Consell de Delegacions o Secretariat per a Amèrica per tal de reforçar la tasca de coordinació amb l’interior.

 

Aquests nuclis havien estat precisament els principals responsables de l’adhesió del Front Nacional al Consell Nacional Català, que des de posicions que anaven clarament més enllà del marc estatutari, sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca, havia sorgit a Mèxic arran de la convocatòria de la primera Conferència Nacional Catalana, el setembre de 1953.

 

D’aquesta manera per tal de portar el plet català a l’àmbit internacional, en la línia del Missatge que signat per Salvador Armendares i Miquel Ferrer el Consell Nacional adreçà el 8 de setembre de 1954 a la IX Assemblea General de la Nacions Unides.

 

Les activitats del Consell Nacional es perllongarien en el temps i s’encarregaria, per exemple, de patrocinar l’anomenada Societat Catalana d’Estudis Internacionals que propiciaria nombroses publicacions amb el mateix objectiu de denunciar les restriccions imposades per la dictadura franquista sobre la llengua i la cultura catalanes. Al mateix temps, organitzaria diversos Jocs Florals a l’exili com els que l’any 1964 tingueren lloc a Perpinyà i una Segona Conferència Nacional novament a Mèxic el juny de 1966 que, des d’una perspectiva nacional igualment d’àmbit de Països Catalans, aprovaria una “Declaració de drets de la Nació catalana”. Finalment, la Tercera i darrera Conferència Nacional a l’exili es celebraria el maig de 1969 a Avinyó.

1966 - drets nació catalana - CNC
Portada de l’edició dels drets de la Nació Catalana, editat pel CNC