1870. Josep Narcís Roca i Farreras. El primer teoritzador de l’alliberament nacional

 

A partir de l’any 1870-1880 a Catalunya, degut a l’imposició d’una administració que es veu llunyana i forastera, es començarà a radicalitzar la posició dels primers catalanistes. Aquests, optaren per apropar-se a les opcions político-socials més progressistes d’aquella època.

Josep Narcís Roca i Farreras, provinent del federalisme, serà el primer autor que contempla la possibilitat de configurar un Estat català confederal, tot abordant el catalanisme des d’un punt de vista popular i democràtic. Contraposant el patriotisme social i defensiu de les nacions oprimides al patriotisme dominador i agressiu de les nacions opressores.

LA RENAIXENSA
La Renaixensa - Diari de Catalunya

Amb els nombrosos escrits periodístics de Josep Narcís Roca i Farreras a publicacions com La Independència, La Renaixensa o l’Arch de Sant Martí, planteja que el catalanisme ha de ser progressista, republicà i democràtic, de Roca i Farreras. Intentant d’aglutinar els sectors populars entorn del catalanisme i enfront d’una interpretació romàntica i conservadora del nacionalisme.

“amb València, Catalunya i les Balears pot constituir-se un Estat federal separat, i pot constituir-se també un Estat confederat en províncies descentralitzades; difícilment un Estat federal dintre de sí mateix i confederat amb la resta d’Espanya”

Al mateix temps, Roca i Farreras, amb les seves al·lusions explícites de l’any 1873 a que “amb València, Catalunya i les Balears pot constituir-se un Estat federal separat, i pot constituir-se també un Estat confederat en províncies descentralitzades; difícilment un Estat federal dintre de sí mateix i confederat amb la resta d’Espanya”, i amb la utilització del terme Països Catalans en un article publicat a L’Arch de Sant Martí el 18 d’abril de 1886 en el qual parlava de la “unió nacional de les províncies catalanes, de tota Catalunya; simpatia de tots els Països Catalans d’ençà i d’enllà de l’Ebre, d’ençà i d’enllà dels Pirineus Orientals”, inaugura un altre dels ingredients que apareixerà sovint lligat al corpus nacionalista més radical: la tendència a no reduir la reivindicació nacional al marc estricte del Principat..

L'Arch de Sant Martí

Durant aquests anys també, l’incipient catalanisme polític fa que aquest miri sovint de portes enfora el desenvolupament d’altres nacionalismes. Des de les pàgines de L’Arch de Sant Martí, l’any 1886 a partir d’un article titulat “L’autonomia d’Irlanda” s’endegava una campanya que s’allargaria fins a 1889 d’adhesió a un missatge de solidaritat amb el dirigent Charles S. Parnell i amb aquesta nació per a la qual semblava imminent la concessió del Home Rule.

Charles S. Parnell