1974. La carta de Brest i el PSAN-p

En plena competència amb el sector oficial, aconseguirà un cert èxit, en canvi, en l’aprofundiment de la tasca de coordinació amb els moviments nacionalistes radicals d’altres nacions.

1977 adhesiu PSAN -p 1977

Com a conseqüència, el Primer de maig de 1974 el PSAN provisional va signar immediatament un acord polític amb ETA Politicomilitar (ETA-pm) i amb Unión do Pobo Galego (UPG) per a coordinar-se en la lluita d’alliberament de les nacions respectives, decidits a tirar endavant la lluita armada. I més endavant acordà, juntament amb CG (Cymru Goch/País de Gal·les Roig), ECT (Esquerra Catalana dels Treballadors), HASI (Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea/Partit Socialista Revolucionari del Poble), IRM (Irish Republican Movement/Moviment Republicà Irlandès), UDB (Unvaniezh Demokratel Breizh/Unió Democràtica Bretona), UPG (Unión do Povo Galego/Unió del Poble Gallec), SPS (Su Pupolu Sardu) i LO (Lucha Occitana/Lluita Occitana), la signatura del document conegut com la «Carta de Brest», que va ser l’intent de coordinació de les lluites que es portaven a terme a diverses nacions d’Europa per a aconseguir la col·laboració entre els moviments d’alliberament nacionals. Com deia el document, «l’internacionalisme no significa la negació de l’existència dels diferents pobles, sinó la germanor i la igualtat de tots els pobles del món».

Però, tant per la col·laboració amb l’organització armada basca que el setembre de 1975 arran de la caiguda a Barcelona d’un dels seus grups provocà la marxa a l’exili de tota la seva direcció, com pels estralls d’altres onades repressives que començaren per la que tingué lloc tot just haver-se produït l’escissió, l’abril de 1974.