1987. La Convenció per la Independència Nacional

Aquesta plataforma que comptava amb intel·lectuals com Lluís Sala-Molins, Francesc Mira o Fèlix Cucurull celebrarà el seu primer simpòsium el 15 de març de 1987 amb el lema Catalunya-nou Estat europeu, a partir del convenciment expressat en la idea que “Catalunya serà independent o no serà”.

Com a principal aportació i síntesi de les conclusions, publicà un llibret d’unes trenta pàgines on després d’una anàlisi de la situació del país (ocupació militar, submissió política, espoliació econòmica, substitució lingüística i colonització ideològica) i una crítica de la política dominant, especialment pel que feia a la manca de fermesa dels polítics catalans, des de l’afirmació inequívoca del caràcter nacional del territori català, es definia per la consecució de la independència “per la via del dret i de la raó d’acord amb l’Estatut de les Nacions Unides”.

 

A més de la publicació d’obres en el marc d’aquesta Convenció com la del professor Jaume E. Amengual amb el significatiu títol de Viabilitat de la Independència de Catalunya, cal assenyalar també, com a prova de la preocupació mateixa del desenvolupament nacional en aquesta fase autonòmica i de la seva manca de perspectives, la celebració durant aquests mateixos mesos, més concretament els dies 20, 21 i 22 de febrer de 1987, d’unes jornades de reflexió sobre la situació del conjunt del catalanisme que portaren com a títol El Nacionalisme català a la fi del segle XX.