1947. La policia espanyola busca en Manuel Viusà, el Front nacional de Catalunya s’esllangueix

Tornant a l’interior, immediatament després de la celebració de la Segona Conferència, el mes de novembre de 1947, el Front Nacional tenia forces encara per a organitzar la Primera Conferència de Barcelona-Ciutat. Però, aquesta serà ja la darrera reunió de cert nivell de la militància al llarg de més d’una dècada i les disposicions adoptades a la Segona Conferència, que havien de servir per a revifar l’acció política, resultaran gairebé inútils i quedaran oblidades durant uns anys.

Arran de la caiguda multitudinària de militants de la secció militar de l’FNC de l’any anterior, la policia buscava Manuel Viusà com a clau de les finances del grup, basades en bona part en cotitzacions d’alguns fabricants.

1945---25desembre
Portantveu del FNC, editat per Manuel Viusà

Viusà organitzà i participà en l’acció que es dugué a terme el 27 d’abril de 1947 en la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, on, servint-se de morters pirotècnics, es llançaren fullets de propaganda catalanista que van caure sobre la multitud aplegada a la plaça del monestir i es va desplegar en el moment oportú una gran bandera catalana sobre la roca anomenada Gorra Frígia, en presència d’un ministre franquista i altres autoritats del règim.

Viusà, molt buscat pels germans Creix, policies amb fama contrastada de torturadors, decidís marxar cap a França i establir-se a la Catalunya del Nord, a Canet de Rosselló, on s’exiliaren el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites passant la frontera clandestinament, i on nasqué tot seguit el seu quart fill, Jordi.

En els mesos següents, molts dels quadres i militants que no són a la presó, com Manuel Cruells aturaran la seva activitat política, o Antoni Andreu i Abelló cedeix la direcció del Front a Joan Cornudella, abandonen l’activitat política; i a altres se’ls passa avís que queden alliberats del seu compromís polític i poden així dedicar totes les energies a  intentar refer la seva vida.

El Front Nacional, com la majoria de formacions polítiques antifranquistes o el Govern de la Generalitat que queda dissolt el gener de 1948, ha entrat en estat d’hivernació i es pot assegurar sense exagerar que gairebé únicament Joan Cornudella, que assisteix de tant en tant a alguna reunió d’un Comitè Pous i Pagès que també dorm una profunda migdiada i que s’encarrega de seguir l’esmorteït pols del dia a dia polític, mantindrà durant aquests anys la militància i en solitari guardarà encesa la molt dèbil espurna d’aquesta formació independentista.

942---SEGELLS-FNC-2-TIPUS---INT.jpg
Segells del FNC per recaptar ajudes econòmiques. Arxiu Albert Roqué i Fíguls