1918. La premsa separatista comença a aflorar: l’Estat Català (Setmanari de Intransigència Nacionalista), Som!, l’Intransigent

Per iniciativa de la Lliga, el 5 de juliol de 1917 es convocà a Barcelona l’Assemblea de diputats i senadors catalans, a la qual assistiren gairebé tots els parlamentaris per tal d’expressar la voluntat d’obtenir un règim autonòmic ampli. Davant la negativa del govern a fer concessions i la seva resposta en forma d’ocupació militar de la ciutat, esclatà la vaga general. Espantats per la repercussió del moviment revolucionari, la Lliga feu marxa enrera i, trencant el torn de partits dinàstics instaurat durant la Restauració, acceptà que dos dels seus dirigents, Joan Ventosa i Calvell i Felip Rodés, passessin a formar part del govern com a ministres, cosa que deixarà en evidència els límits del plantejament nacional i la subordinació del regionalisme a la qüestió social.

En aquest context polític, el grup d’addictes a Daniel Cardona publicava el maig de 1918 el primer dels dos números que sortirien al carrer amb l’emblemàtic nom d’Estat Català i el subtítol de Setmanari de Intransigència Nacionalista. Si bé declarava que a Catalunya, com a tota nació, li pertoca el dret a la independència, a la primera plana del setmanari es mencionava com a mínim acceptable l’autonomia integral.

1918 - L'Estat Català - Setmanari d'Intrasigència Nacionalista
1918 - L'Estat Català - Setmanari d'Intrasigència Nacionalista

Daniel Cardona intenta utilitzar el que queda dempeus de l’estructura de la Unió Catalanista després de la dimissió i posterior traspàs del doctor Martí i Julià per a crear un altre grup anomenat Centre Nacionalista Català, i, en substitució de les anteriors publicacions La Nació i Renaixement, traurà al carrer el mes d’agost d’aquest mateix 1918 una nova publicació titulada Som...! Des de les seves pàgines es critica la traïció de la Lliga, catalogat com a “partit espanyol”, i es recullen articles signats per militants radicals com Vicenç A. Ballester, J. Grant Sala i Josep M. Batista i Roca.

Alguns d’aquests mateixos militants com J. Grant Sala, als quals es pot afegir els noms de Jaume Arqué i d’un molt jove encara Josep Tarradellas, participaran també en una altra iniciativa periodística propera al nacionalisme radical creada el mes de setembre com serà l’anomenat L’Intransigent que durarà fins l’any 1922, amb constants crides a seguir l’exemple de lluita irlandesa.

1918-L'INTRANSIGENT-ANYI-Nº10-NOVEMBRE
L’Intrasingent