1914 - 1918. La Primera Guerra Mundial

Domènec Martí i Julià per mitjà d’una ponència pronunciada el 3 de gener de 1915, aposta per fi per trencar el tradicional apoliticisme de l’entitat suprapartidària.

Per instigació del seu president, el Consell General de la Unió Catalanista aprovarà aquest “Missatge” que suposava en la pràctica acceptar la reconversió de la vella entitat en un partit polític laic i republicà amb un programa social progressista.

Davant la impossibilitat de tirar endavant aquesta transformació, plasmada en les dificultats insuperables de trencar el bloqueig intern per assolir una candidatura electoral per manca de candidats a les municipals d’octubre de 1915, Martí i Julià no tingué més remei que plantejar la dissolució de la Unió Catalanista el 30 de juliol de 1916. I davant el rebuig del Consell General a la proposta, el 13 d’agost presentava la seva dimissió junt a la d’algun dels seus col·laboradors com Serra i Moret i Rovira i Virgili. Desmoralitzat i malalt, moriria pocs mesos després, el 20 de juny de 1917.

1916 - la nació
Exemplar de La Nació, editat per Martí Julià

La Unió Catalanista, d’ara endavant, entrarà en una fase d’esllanguiment prolongat i mantindrà una existència merament nominal, només interrompuda per puntuals aparicions. Daniel Cardona serà qui mantindrà el contacte personal i directe amb les velles personalitats i de fet utilitzarà durant molt temps les seves sigles des de l’interès que per a ell guarda encara el culturalisme de l’entitat i la aurèola unitària pròpia de l’interclassisme nacionalista que tant bé li escau a la seva estratègia i que intentarà aplicar a diverses iniciatives, sempre limitades, dirigides a aplegar el conjunt del catalanisme.

Paral·lelament a aquest desvetllament de la consciència lingüística, malgrat la neutralitat declarada a l’Estat espanyol, l’esclat de la Primera Guerra Mundial portarà un aferrissat alineament amb cada un dels bàndols enfrontats en funció de la posició ideològica de les forces polítiques.

Els sectors catalanistes no quedaran tampoc al marge de l’entusiasme provocat per la Gran Guerra i, potser com a rebuig a la realitat espanyola que identificaven amb l’imperialisme i autoritarisme atribuït a les potències centrals, s’alinearan ràpidament amb els aliats i, de forma especial, amb França.

1914-per la pàtria i la llibertat
Full volant separatista, editat per Vicenç Albert Ballester

Els medis nacionalistes catalans faran gala de francofília, segons la qual la jacobina i centralista França representaria la defensa de valors no sols com els de les llibertats democràtiques sinó, fins i tot, els dels drets de les petites nacions, com serien els casos de les envaïdes Serbia i Bèlgica. Partien del convenciment, per tant, que la victòria aliada havia de portar la caiguda de les monarquies més reaccionàries d’Europa i el deslliurament de les nacionalitats oprimides.

Aquesta francofília, alimentada per les conferències de Rovira i Virgili a favor de la internacionalització de la causa catalana; pel testimoni d’algun dels voluntaris catalans a la guerra, des de les pagines de La Nació, ara portaveu oficiós de la Unió Catalanista; o per afirmacions repetides de que Catalunya participaria a la guerra cas de ser independent, permet, fins i tot, escoltar al carrer algun crit aïllat de “Visca Catalunya francesa”. Així es farà realitat la iniciativa del doctor Joan Solé i Pla que el febrer de 1916, sota l’aixopluc de la Unió i el suport de regionalistes, republicans i radicals nacionalistes, creà un Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans per tal de donar recolzament moral i material als soldats catalans –molt per sota dels dotze mil que afirmava el Comitè i molts d’ells per raons de tipus econòmic– i, en definitiva, animar el seu allistament amb la intenció, un cop acabat el conflicte, d’utilitzar la seva existència com argument per a resoldre favorablement el plet nacional català.

1916---la-naci%C3%B3---30-desembre---int.jpg
Nº de La Nació 30/12/16. Arxiu Albert Roqué i Fíguls