1918. La revolució bolxevic i el Wilsonisme guanyen adeptes a Catalunya.

Al mateix temps, en aquest clima d’eufòria provocat pel final de la guerra i sota la influència també de la triomfant revolució bolxevic, el wilsonisme vencedor del militarisme prussià representava un missatge de regeneració societari que expressava l’anhel de modernitat procedent dels Estats Units i, ensems, un indubtable contingut social.

1918 - Paraules de Wilson per la revisió del tractat d'Utrech
1918 – Paraules de Wilson, per la revisió del Tractat d’Utrech

A aquest procés de radicalització nacionalista s’hi afegirà, per tant, una profunda preocupació social que afectarà tota una sèrie de joves organitzats al voltant de la Unió Catalanista, perceptible igualment entre els dependents de comerç agrupats al CADCI.

Aquests joves militants, molts dels quals, com Amadeu Bernadó o Daniel Domingo i Montserrat, arribaran a constituir una part prou important de les organitzacions marxistes catalanes que sorgiran a finals de la dècada següent, des de la segona meitat de 1918 començaren a agrupar-se en diversos grups de tendència socialitzant i ultracatalanista com la Joventut la Falç, la Joventut Nacionalista la Renaixença, el Grup Jovent l’Avançada o l’Agrupació Nacionalista Obrera Germinal, i en algun cas arribaran a expressar fins i tot la necessitat de crear un partit socialista català.

Aquests grups convergiran amb Francesc Macià a qui reconeixeran, per la seva experiència política i, sobretot, pel seu carisma, un lideratge indiscutible. Com a resultat, a finals d’aquest mateix any de 1918 “l’Avi” llança al carrer el projecte de constitució d’un anomenat Partir Obrer Nacionalista Català que reivindica una “Catalunya lliure, liberal i democràtica, separada d’Espanya” per a configurar després “la República Confederada d’Iberia”.

1918 als pobles lliures