1922. La SEM

La incitació paramilitar d’aquests anys dins els rengles del separatisme no era exclusiva d’Estat Català. Del si d’Acció Catalana, el novembre de 1922, sorgia durant aquests mesos una organització secreta anomenada Societat d’Estudis Militars amb l’objectiu de formar oficials per a l’exèrcit català. Fou Lluís Nicolau d’Olwer, el dirigent d’Acció Catalana qui presidí la reunió constitutiva, amb Ferran Cuitó de secretari, mentre que el químic Miquel A. Baltà, cunyat de Josep M. Batista i Roca, seria elegit director de la SEM.

1925 llibrets formació ec

Realment, en aquest ambient favorable a la creació d’una branca militar prenent com a punt de referència l’exemple irlandès, ben poques diferències existien entre els militants de la SEM i els membres dels Escamots. De fet, molts dels primers acabarien participant de l’organització d’enquadrament juvenil d’Estat Català. És el cas, per exemple, d’Abelard Tona i Nadalmai qui a les seves memòries assenyalava com a única diferencia remarcable entre ambdues formacions que mentre a la SEM “es preparaven per a ésser oficials”, els militants dels escamots “es podrien considerar com a la futura tropa de l’exèrcit català”.

1925 ABELARD TONA
Abelard Tona i Nadalmai

Malgrat l’activisme paramilitar del moment, la configuració i estructura frontista i un plantejament socialitzant proper a les posicions de Jean Jaurès farà compatible la militància a Estat Català d’alguns membres de la recent creada Unió Socialista de Catalunya (Jaume Aiguader i Miró o Emili Granier-Barrera), sorgida a Barcelona el 8 de juliol de 1923 amb l’objectiu de cobrir l’espai socialista català que deixava buit l’enfocament centralista de la Federació Catalana del PSOE.

L’estiu de 1923 arrencaven també els contactes que faran possible una altra constant, certament poc aprofundida i bastant desaprofitada al llarg de la història de l’independentisme català: la col·laboració amb la resta de moviments nacionalistes de l’Estat espanyol.