1907. La Solidaritat Catalana

Com a resultat d’aquests esdeveniments el moviment d’oposició aconseguí articular una àmplia coalició electoral, la Solidaritat Catalana, front d’organitzacions catalanes que anava des dels carlins a les forces republicanes no lerrouxistes, passant pels regionalistes amb el recolzament també de la Unió Catalanista. L’èxit d’aquesta plataforma fou esclatant a les eleccions a diputats del 21 d’abril del 1907. Els “solidaris” ocuparen 41 dels 44 escons de diputats al Principat i la totalitat dels senadors en lliça. Un dels candidats solidaris seria Francesc Macià i Llussà. Tinent coronel d’enginyers, amb 48 anys havia decidit abandonar la carrera militar i entrar en el món de la política. Elegit pels districtes de Barcelona, al qual renunciaria posteriorment, i pel de Borges Blanques, mantindrà l’acta de diputat per aquesta circumscripció durant set conteses electorals més fins a l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

1907 solidaritat

Prèviament, a la primavera de 1904 l’escissió dins la Lliga Regionalista d’alguns militants com Ildefons Sunyol i el més destacat, Jaume Carner i Romeu, disconformes amb el conservadorisme dominant, havia donat pas el 12 de novembre a la creació d’un setmanari El Poble Català, que esdevindria així l’òrgan d’expressió de l’autonomisme d’esquerra. En plena febrada solidària, un altre grup de militants com Santiago Gubern, decebuts del purisme i la manca de visió del seu president decidiren abandonar l’apoliticisme de la Unió Catalanista per tirar endavant, com succeïa de manera gairebé cíclica, una nova aposta partidària.