1891. La Unió Catalanista

La Unió Catalanista nascuda com a una confederació de grups catalanistes, i amb l’objectiu de treballar “en la propaganda de les idees regionalistes i en la realització del programa del catalanisme”.

Els seus primers delegats es trobaren el 15 de març de 1891, convocant una segona assemblea, celebrada a Manresa l’any següent, on s’aprovaren les “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, més conegudes com a “Bases de Manresa”.

1892---la-UC-al-poble-català1-INT.jpg
1892.Les Bases de Manresa proclamades per la Unió Catalanista. Arxiu Albert Roqué i Fíguls

 

1892---la-UC-al-poble-català2-INT.jpg

Lluny de representar una constitució pròpia d’un Estat separat, les “Bases de Manresa”, primer intent de redacció d’un conjunt de lleis que regissin la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol, s’articulaven com una mena d’estatut d’autonomia que establia les competències regionals i reservava amplis poders a l’autoritat central.

 

La Nació Catalana. Arxiu Memòria Nacional

 

Compendi de la Doctrina Catalanista. Arxiu Memòria Nacional

Malgrat l’orientació conservadora del primer projecte polític de la Unió Catalanista, aquesta confederació d’entitats locals servirà ben aviat d’aixopluc a petits grups catalanistes radicals. És el cas, per exemple, de la barcelonina Associació Popular Regionalista –Catalanista, des de 1903–, sorgida el mes de març de 1895, que aplega el sector juvenil més pur i ortodox, i el seu mitjà d’expressió, Lo Regionalista, transformat el mes de febrer de l’emblemàtica data de 1898 en La Nació Catalana; o L’Associació Catalanista-La Falç i la seva efímera publicació Lo Jovent Català, en la qual destacaran, entre d’altres, un futur fidel seguidor de Daniel Cardona, Daniel Roig i Pruna, i un altre conegut col·laborador, Alfons Maseras, qui anys més tard publicaria un pamflet significativament titulat Pancatalanisme: tesi per servir de fonament a una doctrina (1915).

Associacions com aquestes que amb dificultats superaven el nombre de quinze o vint membres, però que eren capaces de tirar endavant modestes publicacions que els servien d’altaveu, molt aviat desenvoluparan al seu si molts dels principals signes ideològics d’identitat propis del nacionalisme radical català i faran seus alguns dels més coneguts mites d’exaltació patriòtica com Rafael de Casanova, Pau Claris, Bac de Roda o el darrer comte d’Urgell.

L’any 1897 la Unió Catalanista impulsarà una iniciativa de gran transcendència posterior com fou el lliurament al consol grec a Barcelona d’un missatge de solidaritat, dirigit aquest cop al rei dels helens, Jordi I, com a suport a la lluita del nacionalisme grec en contra del domini turc a l’illa de Creta.

 

 

 

Diari La Renaixensa
Diari La Renaixensa. Arxiu Memòria Nacional

Com a protesta per aquesta acció repressiva, entre el 15 i el 22 març de 1897 Barcelona conegué les primeres mobilitzacions públiques inequívocament catalanistes i als carrers es pogueren veure nombroses persones fent ostentació de la barretina i de llaços i escuts amb les quatre barres. Els sectors més joves començaven a descobrir el contingut potencialment radical que podia assumir el catalanisme.

Significativament, l’acte de tramesa el 10 de març d’aquest Missatge a S. M. Jordi I, rei dels helens, provocà una primera resposta repressiva al catalanisme per part del govern espanyol, suspenent la publicació de diaris com La Renaixensa i Lo Regionalista i ordenant el segrest administratiu del Compendi de la Doctrina Catalanista, publicat dos anys abans per Pere Muntanyola i Enric Prat de la Riba, el secretari de la junta de la Unió Catalanista que començava a despuntar ja per un enfocament que distingia amb tota claredat nació i estat i, sobretot, per un plantejament nacionalista conservador amb el que pretenia mobilitzar la burgesia del país.

La influència en aquesta conjuntura de la crisi colonial provocada per les guerres de Cuba i Filipines es feia cada cop més evident sobre el desenvolupament del moviment nacionalista català i, lògicament, es manifestaria també sobre el seu sector més radical.