1936. L’afer Revertés, el complot contra Companys

A finals de novembre d’aquest mateix any 1936, es produí un fet, encara avui força controvertit, que s’ha conegut com “afer Revertés” o “complot contra Companys” que tindrà una repercussió transcendental en  l’organització separatista.                                    

En el context d’un hipotètic arranjament de la contesa armada garantida per les potències estrangeres neutrals, es tractaria de preparar un cop de força que detingués els dirigents faistes més compromesos amb el control polític al carrer i el subsegüent desgavell produït i que descavalqués del poder el principal valedor d’aquesta situació, el president de la Generalitat, Lluís Companys, enviant-lo a l’estranger, per a ésser substituït, com reglamentàriament estipulava l’Estatut, pel president del Parlament, Joan Casanovas i Maristany.

Els primers indicis de l’afer sortiren a la llum pública el dia 25 de novembre quan la premsa informà de la dimissió d’Andreu Revertés, nomenat no feia més d’un mes comissari d’Ordre Públic. Aquest, segons sembla, per a intentar salvar la vida en veure’s descobert per un obscur assumpte privat havia denunciat el complot.

Detinguts a Governació, Joan Torres Picart i Joan Casanovas, gràcies a la seva amistat amb el conseller en cap Josep Tarradellas i a la seva relació amb el president Companys, pogueren travessar la frontera, mentre que Andreu Revertés, la peça més feble d’aquesta història, morí executat en una cuneta de la carretera entre Manresa i Calaf.

En aquella conjuntura, el descobriment d’aquest complot donava prou arguments als qui pensaven des de feia temps que la formació separatista i els seus militants sobraven de l’escena política catalana i, de fet, l’existència del partit separatista i la vida mateixa de molts dels seus dirigents corria un greu perill de desaparició física.

El clima de pànic i por generalitzats s’apoderà de la major part dels militants separatistes i la detenció de Joan Torres Picart, Andreu Revertés i Joan Casanovas, provocà un campi qui pugui entre els dirigents del partit.

Enmig d’aquestes tràgiques i difícils circumstàncies, la intervenció de Joan Cornudella i Barberà resultà del tot decisiva, primer, per a parar el cop mortal que, sens dubte, hagués rebut la formació separatista i per a aconseguir, després, que les conseqüències d’aquest avortat complot no comportessin necessàriament la desaparició d’Estat Català del ventall de forces polítiques catalanes.

Joan Cornudella es valdrà tant de l’òrgan d’expressió oficial del partit, el Diari de Barcelona, des de la seva posició com a cap de redacció, com del seu origen lleidatà, que el feia especialment proper i de confiança a dirigents tan destacats del partit com Josep M. Xammar o el màxim dirigent de les forces militars del partit, el també lleidatà Antoni Blàvia, i, sobretot, utilitzarà, l’amistat i la bona relació amb determinats dirigents anarquistes.         

Des de la seva influent posició com a redactor en cap del Diari de Barcelona, Cornudella utilitzarà les planes del portaveu de la formació separatista per a apaivagar la situació, seguint un fil argumental que, implícitament, negava la responsabilitat del partit com a tal en l’elaboració d’aquest complot, que, en tot cas, seria el producte exclusiu de projectes d’alguns militants aïllats i, explícitament, reafirmava la lleialtat d’Estat Català a la revolució que esdevé professió de fe antifeixista, desviant totes les culpes cap a l’actuació personal de l’anterior secretari general, Joan Torres Picart, a qui s’acordà separar del càrrec de secretari general així com suspendre dels seus drets com a militant.

Realment era una manera prou heterodoxa d’arribar a la cúpula de poder de l’organització separatista per a una persona que ni tan sols formava part del principal òrgan de direcció, però no hi ha cap dubte que Joan Cornudella apareixia com la persona de confiança i més acceptable per als dirigents faistes per a aconseguir la supervivència d’un grup presumptament revoltat davant l’ordre revolucionari imperant.

1936-diari-de-bcn-D'EC-N302-2
24/12/36. Diari de Barcelona. Portanveu d’Estat Català

Per aquesta raó, de facto, Joan Cornudella havia pres possessió del càrrec de Secretari General abans d’aquesta assemblea i, prèviament, s’havia preocupat de ratificar el seu nou estatus dintre del partit amb la signatura de tots els membres del Comitè Central.

“L’afer Revertés” no suposà una simple substitució de persones en el màxim càrrec de poder com era la Secretaria General. Les repercussions del descobriment d’aquest complot i, sobretot, la utilització política que en feren els seus adversaris polítics resultaren prou negatives per al futur desenvolupament de la formació nacionalista radical.

Així, l’expulsió de Joan Torres Picart i la campanya de descrèdit en contra venia a tallar de soca-rel les favorables expectatives polítiques creades mesos enrera per a Estat Català i el creixement orgànic en nombre de militants i en penetració arreu del Principat. S’havien acabat alhora tots els projectes i vel·leïtats dirigits a cercar una veritable catalanització de la revolució. I, al mateix temps, la persona que podia haver acabdillat una actitud més radical, Joan Casanovas, quedava invalidat totalment de cara al futur i, per contra, en sortia indemne la figura i el plantejament polític més liberal i republicà del president Lluís Companys.